Porreres

El terme és pla i extens, amb suaus elevacions al sud, i està gairebé per complet cultivat: albercoquers, ametllers, garrovers, vinya i cereal, amb les casetes de pedra i els sestadors repartits pel camp. L'albercoc és la senya d'identitat agrícola del municipi, amb una fira pròpia que marca el calendari de primavera, i la vinya ha recuperat pes en les darreres dècades amb bodegues al terme.

El poble té un casc gran i ben traçat, amb una plaça central viva, porxos, cases de pedra i diversos casals de certa entitat; és un conjunt de poble ric en l'agricultura, no d'aldea. Sobre un turó a les afores, el santuari de Monti-sion domina tot el pla: és el lloc de referència del municipi i un dels miradors més amplis del Pla. Porreres manté una vida social i cultural pròpia, amb associacions, mercat setmanal i un calendari de festes amb arrelament.

Hi ha un únic nucli, el poble de Porreres, i l'elecció es fa dins d'ell. El casc antic, al voltant de la plaça i de l'església, reuneix l'habitatge tradicional: casa entre mitgeres de dues plantes, moltes amb pati o corral, algunes amb portal de pedra i detalls de certa categoria. És el que més caràcter té i, alhora, el que més atenció exigeix en estat i en condicionants de reforma.

Els eixamples de les darreres dècades envolten el casc amb unifamiliars amb parcel·la, adossats i algun bloc de pisos; és el producte més pràctic i el que més es mou entre compradors locals. I el terme rústic, que és gran, concentra finques i cases de camp amb terreny, des de la caseta d'eines fins a la finca amb casa principal, que és on estan les propietats més cares i singulars del municipi.

Porreres està ben dotat: comerç de proximitat, supermercats, mercat setmanal, centre de salut, farmàcies, col·legis i centre de secundària, biblioteca i instal·lacions esportives. És un dels pobles del Pla que millor resol el dia a dia sense sortir del municipi, i això compta molt a l'interior.

Per a allò que falta —hospital, grans superfícies, administració autonòmica— les referències són Manacor, Llucmajor, Felanitx i, sobretot, Palma, a una distància raonable per la carretera que creua el pla. L'estacionalitat turística és baixa: el poble té població permanent i la mateixa activitat al gener que a l'agost, amb l'excepció dels dies de fira i festes.

No hi ha costa dins del terme, però el municipi està millor situat del que sembla: les platges del sud, a Campos i a Ses Salines, queden a un trajecte curt, i la badia de Palma a una mica més. És una de les avantatges de Porreres davant d'altres pobles del Pla: es viu al camp i s'arriba al mar sense fer una excursió.

Terra endins, el que hi ha és pla cultivat i camins rurals, terreny excel·lent per a la bicicleta de carretera —el Pla és zona d'entrenament habitual— i per caminar. La pujada al santuari de Monti-sion, amb el seu conjunt d'edificis i el seu mirador, és el passeig clàssic. En l'àmbit cultural, el patrimoni del casc, la fira de l'albercoc, les bodegues visitables i un calendari de festes actiu donen força joc per a un poble d'interior.

Porreres està connectat per carretera amb Palma, amb Manacor, amb Campos i amb Llucmajor, en una posició força central dins del sud del pla. No té tren ni autopista directa: els desplaçaments es fan per carreteres convencionals, còmodes i poc congestionades, però sense la rapidesa de l'eix Palma–Inca.

El transport públic connecta el poble amb Palma i amb els municipis veïns amb freqüències pròpies de l'interior, suficients per a un ús ocasional i justes per a dependre'n diàriament. El cotxe és necessari. Dins del poble, tot queda a peu, i l'aparcament és còmode excepte en dies de mercat i de festa.

Tres blocs clars. Al casc, casa de poble entre mitgeres, de dues plantes, amb pati, i una part important del parc pendent de reforma; és el producte amb millor relació entre caràcter i preu del municipi. Als eixamples, adossats, unifamiliars amb parcel·la i pisos d'obra recent, còmodes i amb aparcament. I al camp, finques rústiques amb casa, caseta o terreny, que és el que més atrau al comprador de fora.

Hi ha alguna obra nova dins del sòl urbà, però no és un mercat de promoció. En rústic regeixen les limitacions generals de Mallorca —superfícies mínimes, condicions d'edificació, usos— i al Pla és freqüent trobar edificacions antigues la situació urbanística de les quals no està clara. Verificar-la abans de comprar és aquí especialment important, igual que confirmar els subministraments d'aigua i electricitat al camp.

La demanda combina comprador local i dels pobles veïns amb gent que treballa a Palma o a Manacor i busca més casa per menys diners, i amb un comprador internacional interessat sobretot en la finca rústica amb terreny. Aquesta darrera demanda és la que ha sostingut els preus del camp, força per sobre dels del casc.

El volum que arriba a publicar-se és moderat per a un poble de l'interior: Porreres sol tenir alguna cosa al mercat, i això el diferencia dels municipis més petits del Pla. El lloguer residencial de llarga durada existeix però és escàs i competitiu, amb demanda local real. El lloguer turístic està subjecte a una normativa autonòmica i municipal que ha canviat diverses vegades i que és especialment restrictiva en sòl rústic; convé confirmar-la per a l'immoble concret abans de comptar amb aquests ingressos.

Encaixa amb qui vol viure tot l'any a l'interior de Mallorca en un poble amb serveis complets i vida pròpia, amb pressupost mitjà, i amb qui busca casa de camp amb terreny al pla sense allunyar-se massa ni de Palma ni del mar. També amb famílies, per la dotació educativa i esportiva del poble.

Convé valorar l'absència de tren i d'autopista, que allarga els desplaçaments a Palma respecte al Raiguer; l'antiguitat i el cost de reforma de l'habitatge del casc; la situació urbanística i els subministraments de les edificacions en rústic, que és el punt que més problemes dóna en aquesta comarca; la calor del pla a l'estiu; i que la revalorització aquí és més lenta que a costa o a serra. A canvi, és dels llocs on els diners cunden més.