Municipi
Lloret de Vistalegre
Lloret de Vistalegre és un dels municipis més joves de Mallorca: fins al 1924 formava part de Sineu, i abans de la segregació el poble es deia Llorito. Està al centre del Pla, és petit, agrícola i d'un sol nucli, i té a la figuera i al secat del figat un patrimoni que encara celebra cada tardor. Per a qui busca habitatge, ofereix casa de poble barata, camp abundant i molta tranquil·litat.
El terme és pla i de secà, en ple centre de l'illa. El poble és compacte i sense monumentalitat cridanera; el que el distingeix és la seva història recent i la seva relació amb el camp. La independència municipal respecte de Sineu es va consumar a finals de 1924, després d'un procés que arrenca a finals del segle XVIII i que va incloure dos episodis previs d'independència molt breus. Abans de la segregació definitiva, la Junta Administrativa de sa Comuna, formada per regidors lloretans de l'ajuntament de Sineu i per altres representants del poble, va funcionar des de la dècada de 1870 com a contrapes. El municipi ja ha celebrat el centenari de la seva independència.
Hi ha un únic nucli. El casc reuneix la casa de poble entre mitgeres i els serveis; als marges hi ha alguna vivenda unifamiliar amb parcel·la. La resta del terme és rústic, amb cases de camp i finques de secà, i amb sa Comuna, el bosc comunal que dóna nom a aquella junta històrica i que continua sent un espai de referència del municipi.
Els serveis són els d'un poble petit del Pla: el bàsic resolt i poc més. Per a instituts, hospital, grans superfícies i administració cal sortir cap a Sineu, Inca, Manacor o Palma. No hi ha estacionalitat turística: població permanent tot l'any. L'ajuntament participa en els serveis mancomunats del Pla de Mallorca, entre ells la borsa d'ocupació comarcal.
No hi ha costa; les platges queden a un trajecte en cotxe en qualsevol direcció. El que hi ha és pla, camins rurals i sa Comuna per passejar.
La cita de l'any és la Festa des Sequer, una festa de tardor que el mateix ajuntament descriu com un homenatge a la gent del camp i al fruit més abundant de la terra de Lloret: el figat i tots els elements etnològics que envolten aquesta producció —el sequer, el secader, és el centre de la festa—. Va ja per la seva quadragèsima cinquena edició i compta amb el suport del Consell de Mallorca a la promoció del producte local.
Lloret està connectat per carretera amb Sineu, Costitx, Montuïri i Algaida, en posició central dins de l'illa però fora dels eixos ràpids. No té estació de tren: la més propera és la de Sineu, a pocs minuts en cotxe. L'autobús enllaça el municipi amb els pobles veïns i amb Palma, amb freqüències pròpies de l'interior. El cotxe és necessari.
Casa de poble entre mitgeres al casc, amb pati i, en molts casos, necessitat de reforma de calat; alguna unifamiliar amb parcel·la als marges; i finques de secà amb casa o caseta al camp. L'obra nova és pràcticament inexistent. En rústic regnen les limitacions generals de Mallorca i abunden les construccions antigues sense la situació urbanística clara: verificar-la abans de comprar és imprescindible, igual que comprovar els subministraments.
És un dels mercats més petits de l'illa: molt poca oferta publicada i temporades senceres sense res. La demanda és local i comarcal, amb algun comprador de fora buscant finca. Els preus estan entre els més baixos de Mallorca. El lloguer residencial de llarga durada és molt escàs. El lloguer turístic està subjecte a una normativa que ha canviat diverses vegades i és restrictiva en rústic: convé confirmar-la per a l'immoble concret.
Encaixa amb qui busca preu i camp al centre de Mallorca i no necessita serveis amplis a la porta. Convé valorar el mínim de l'oferta, els serveis limitats, l'absència de mar i de tren, el cost de reformar l'habitatge antic, la situació urbanística del que s'ha construït en rústic i una revalorització lenta.