Santa Maria del Camí

Santa Maria del Camí està al Raiguer, en l'eix entre Palma i Inca, al peu de la Serra de Tramuntana, i és un dels pobles de l'interior de Mallorca amb més demanda per viure tot l'any. La raó és senzilla i molt pràctica: té estació de tren amb servei directe a Palma i a Inca, està sobre l'autopista, conserva un poble amb vida pròpia i mercat setmanal, i té la serra al costat. No hi ha costa. El que hi ha és un municipi còmode, amb serveis, ben comunicat i amb un mercat de casa de poble, unifamiliar i finca que competeix directament amb l'extraradi de la capital.

El terme està a la plana del Raiguer, amb el poble assentat al costat de l'antic camí de Palma a Inca —d'aquí el seu nom— i el terreny pujant suaument cap a les primeres elevacions de la Tramuntana pel nord. És terra de vinya: Santa Maria està a la comarca vinícola del centre de Mallorca i el cultiu forma part del seu paisatge i de la seva economia. El poble és d'escala mitjana, amb un casc de cases de pedra i portals de mig punt, l'església parroquial i un convent com a referències, i un mercat setmanal que és un dels més concorreguts de l'interior i una cita per a tota la comarca. Al voltant, camp de vinya, ametllers i secà, amb possessions i cases de camp repartides.

Santa Maria és, en l'essencial, un poble i el seu camp, amb una peça més. El poble concentra la major part de l'habitatge i tots els serveis: casc antic de cases de pedra, eixamples amb habitatge més recent i unifamiliars, i els marges al costat de la carretera i l'estació. Es Cabàs i els petits nuclis i disseminats del terme són molt més rurals i tranquils. I al voltant, el sòl rústic amb finques, vinya, possessions i cases de camp amb terreny, que és el producte més buscat pel comprador de fora i el que marca els trams alts. No hi ha urbanitzacions de costa ni zones residencials de platja; l'elecció és entre casc, eixample i camp, i el que més canvia és la comoditat del dia a dia.

És el punt fort del municipi i la base de la seva demanda. Santa Maria té comerç de proximitat variat, un mercat setmanal de referència comarcal, centres educatius, centre de salut, instal·lacions esportives, serveis municipals i una vida local i associativa activa, amb una comunitat estable que viu aquí tot l'any i sense estacionalitat turística apreciable. El que no està aquí es resol a Palma o a Inca, les dues a un trajecte molt curt i les dues accessibles en tren, que és la diferència real respecte a gairebé qualsevol altre poble de l'interior. És un municipi pensat per a la vida quotidiana, còmode per a famílies i per a qui treballa a la capital.

Santa Maria no té mar, i convé dir-ho: per platja cal agafar el cotxe, tot i que la badia de Palma queda a prop. El seu entorn és el del Raiguer: camp de vinya i ametllers, camins rurals entre parets de pedra, i pel nord l'arrencada de la Serra de Tramuntana, que dóna accés a rutes de senderisme sense haver de desplaçar-se. El terreny és molt transitat per cicloturistes, tant pel pla com per les pujades a la serra. En l'àmbit cultural, el poble gira al voltant del seu mercat, de les seves festes i fires i de la tradició del vi, que aquí és identitat i no decorat. Per oferta gran —teatre, concerts, museus— la referència és Palma, que està a un pas, també en tren.

És, amb diferència, el millor argument de Santa Maria. El municipi té estació de tren a la línia Palma–Inca, amb servei en les dues direccions, cosa que permet anar a la capital o a Inca sense cotxe: molt pocs pobles de l'interior de Mallorca poden dir el mateix. A això s'hi suma l'autopista Palma–Inca, que el deixa a un trajecte curt i pla de la capital i de l'aeroport, i les carreteres locals cap a Marratxí, Consell, Alaró, Bunyola i Santa Eugènia. Dins del terme, el poble es recorre a peu sense dificultat —no està en costa com els de la serra— i el cotxe és necessari sobretot per al camp i per als disseminats. L'aparcament al casc és l'inconvenient habitual, agreujat els dies de mercat.

L'oferta està orientada a viure tot l'any. Al casc predominen les cases de poble de pedra, de dues o tres plantes, amb pati o corral, algunes de cert empaque i bastants per reformar. Als eixamples, habitatges unifamiliars i adossats amb jardí, més pràctics per a famílies, i algun pis en edificis de poques alçades. Al camp, finques, possessions i cases de camp amb terreny i vinya, el producte més exclusiu del terme i el que atrau al comprador de Palma i a l'internacional. L'obra nova és limitada però existeix, als eixamples, i conviu amb la segona mà i la rehabilitació. La casa de poble ben reformada és aquí un producte amb demanda clara, no només una opció barata.

Santa Maria és un dels mercats del Raiguer amb més demanda sostinguda de resident permanent, i la raó és la de sempre aquí: tren, autopista, serveis i serra al costat. Competeixen per la mateixa habitatge el comprador local i comarcal i qui surt de Palma buscant poble amb més espai i millor preu sense perdre connexió, i això ha anat empentant els preus per sobre dels d'altres pobles de l'interior de mida semblant. A aquesta demanda s'hi suma el comprador internacional interessat en la finca amb vinya i en la casa de pedra amb caràcter. L'oferta publicada és curta i de poca rotació. El lloguer residencial de llarga durada té aquí alguna cosa més de pes real que a la costa, perquè no competeix amb el lloguer de temporada, tot i que segueix sent escàs.

Santa Maria encaixa especialment amb qui vol viure en un poble de l'interior i no dependre del cotxe per anar a Palma, amb famílies que busquen unifamiliar o casa de poble amb espai, amb qui treballa a la capital o a Inca, amb qui busca finca amb vinya o casa de camp, i amb aficionats al ciclisme i al senderisme, per tenir la serra al costat. Convé valorar, en canvi, que no hi ha mar i que la platja està a una estona en cotxe, el nivell de preus, que ja no és el d'un poble qualsevol del Raiguer, l'escassetat d'oferta, l'aparcament al casc —pitjor els dies de mercat—, l'estat de bona part de les cases de poble, que solen demanar reforma, els condicionants de construir o ampliar en sòl rústic, el pas de l'autopista i del tren pel terme, amb el soroll que això implica en algunes zones, i un hivern d'interior més fresc que el de la costa.