Bunyola

Bunyola està a la falda sud de la Serra de Tramuntana, entre Palma i Sóller, i és un municipi amb tres registres que gairebé no es semblen entre si: un poble de pedra al peu de la muntanya, una urbanització residencial enganxada a la capital i una vall d'interior minúscula i gairebé intacta a dalt de la serra. Pel seu terme passen la carretera i el túnel que porten a Sóller i el tren històric de via estreta, que té parada aquí. No hi ha costa. El que hi ha és paisatge de Tramuntana molt a prop de Palma, i això ho converteix en un dels municipis d'interior amb més demanda de resident permanent de l'illa.

El terme és extens i molt muntanyós: puja des del pla fins a les cimes de la serra, amb olivars en bancals, alzinars, torrents i una geografia que el divideix en parts mal connectades entre si. El poble de Bunyola s'assenta al peu de la muntanya, amb carrers en pendent, cases de pedra i l'església parroquial com a referència, i conserva una vida local pròpia. Al terme hi ha a més dos conjunts de jardins històrics lligats a antigues possessions, dels més coneguts de Mallorca, un d'ells a la carretera de Sóller i un altre de titularitat pública, que són el patrimoni visitable del municipi. I a dalt, la vall d'Orient, un nucli diminut envoltat de muntanyes que és un dels racons més apartats i ben conservats de la serra.

Bunyola té tres peces molt distintes i l'elecció entre elles ho canvia tot. Bunyola poble és el nucli principal i de serveis: casc de pedra en pendent, eixamples a la pendent i vida constant tot l'any. Palmanyola és una urbanització residencial de baixa densitat, separada del poble i molt més a prop de Palma, de cases amb parcel·la i jardí, orientada completament a la residència permanent de qui treballa a la capital; funciona gairebé com un municipi a part. Orient, a la vall alta, és un nucli d'apenes unes cases, amb una oferta d'habitatge gairebé inexistent i molt codiciada pel seu entorn. Al voltant, el sòl rústic amb finques, possessions, olivars en bancals i cases de camp, el producte més exclusiu del terme.

Bunyola poble té el necessari per al dia a dia: comerç de proximitat, serveis municipals, atenció sanitària i educativa dels primers nivells i instal·lacions esportives, amb una vida local estable els dotze mesos i sense estacionalitat turística. Palmanyola és essencialment residencial, amb molt pocs serveis propis, i depèn del poble o —més habitualment— de Palma, que té molt més a prop. Orient no té pràcticament serveis i depèn completament del cotxe. Per a la compra gran, els instituts, l'atenció especialitzada i l'oferta comercial àmplia, la referència és Palma, i és el que fa viable viure aquí: muntanya amb la capital al costat. És un municipi còmode per a famílies i residents permanents, amb l'advertència que el nivell de servei varia molt segons la peça que s'esculli.

Bunyola no té mar, però té una de les millors entrades a la Serra de Tramuntana: des del poble i des d'Orient surten camins i rutes cap a les cimes i les valls de la serra, amb bancals de pedra seca, olivars i alzinars que formen part del conjunt reconegut per la UNESCO com a paisatge cultural. El cicloturisme és molt intens, perquè pel terme passen la carretera del Coll de Sóller —amb les seves corbes de ferradura, un dels ports més coneguts de l'illa— i l'accés a la vall d'Orient. En l'àmbit cultural, els jardins històrics del terme són la visita de referència, i el poble manté festes i fires amb vida pròpia. La costa queda a un trajecte en cotxe: la badia de Palma pel sud i Sóller a l'altre costat de la serra.

És un punt fort poc conegut del municipi: Bunyola té parada del tren històric de Palma a Sóller, la qual cosa li dóna una connexió ferroviària que gairebé cap poble de la serra té. Per carretera, està sobre l'eix Palma–Sóller, amb el túnel que travessa la serra i la carretera antiga del Coll, i Palma queda a un trajecte curt —més curt encara des de Palmanyola—. L'aeroport està a l'altre costat de la capital, a distància raonable. Dins del terme, el cotxe és necessari: les tres peces del municipi estan separades i l'accés a Orient és per una carretera de muntanya estreta i retorçada que no admet presses. Al casc, les pendents i l'aparcament escàs són l'inconvenient habitual dels pobles de pedra.

L'oferta canvia radicalment segons la peça. A Bunyola poble, cases de poble de pedra, de dues o tres plantes, amb pati o terrassa i sovint per reformar, a més d'alguna vivenda més recent als eixamples: és el tram amb més caràcter. A Palmanyola, habitatges unifamiliars i xalets amb parcel·la i jardí, el producte més orientat a família i a residència permanent i el que més es mou del municipi. A Orient, cases de pedra comptades. I al camp, finques, possessions i cases de camp amb olivar i bancals, el segment més alt i més escàs. L'obra nova és molt limitada, per la protecció del paisatge de la serra, de manera que el mercat es mou en segona mà, rehabilitació i reforma.

Bunyola és un dels municipis d'interior on la demanda de resident permanent pesa més, i pel mateix motiu que a Esporles: es pot viure a la Tramuntana i treballar a Palma. Això tensiona el mercat i sosté preus per sobre del que correspondria a un poble d'interior sense costa, especialment a Palmanyola, on la unifamiliar amb jardí competeix directament amb l'extraradi de la capital. A això s'hi suma el comprador internacional i de segona residència interessat en la casa de pedra del poble, en la finca amb bancals i —molt puntualment— a Orient, que és producte de col·leccionista. L'oferta publicada és curta i de poca rotació. El lloguer residencial de llarga durada és escàs i competitiu, encara que aquí no competeix amb el lloguer de temporada.

Bunyola encaixa especialment amb qui vol viure a la Tramuntana treballant a Palma, amb famílies que busquen unifamiliar amb jardí a Palmanyola, amb qui vol casa de pedra amb caràcter al poble, amb qui busca finca amb olivar o bancals, amb qui persegueix alguna cosa excepcional a Orient, i amb aficionats al senderisme i al ciclisme. Convé valorar, en canvi, el nivell de preus, que no és el d'un poble qualsevol de l'interior, l'escassetat d'oferta, que no hi ha mar i que la platja està a un tros en cotxe, l'enorme diferència de caràcter i de serveis entre les tres peces del municipi —convé tenir molt clar quina es busca—, l'apartament d'Orient i la seva carretera de muntanya, l'aparcament i les pendents del casc, el cost de reformar en pedra i en paisatge protegit, i un clima de falda de serra més fresc i humit que el de la costa.