Consell

El terme és petit i pla, encaixat entre Santa Maria del Camí, Binissalem, Alaró i Sencelles, amb la Serra de Tramuntana alçándose a poca distància al nord. El paisatge és agrícola: vinya, ametller i garrofer, en una de les zones amb més tradició vinícola de Mallorca; Consell forma part de l'àrea emparada per la denominació d'origen que porta el nom de la seva veïna Binissalem.

El poble és de cases baixes, carrers regulars i una arquitectura sense pretensions, amb l'església parroquial com a referència del casc antic. No té el conjunt de casals senyorials dels municipis veïns, i aquesta diferència explica bona part del seu mercat: aquí l'habitatge és més modest i més barat. El que sí té és una identitat clara i una vida de poble que no depèn del turisme.

Hi ha un sol nucli. Dins d'ell, el centre reuneix l'habitatge antic —casa entre mitgeres d'una o dues plantes, amb pati o corral— amb preus d'entrada dels més baixos de la comarca i, sovint, necessitat de reforma. Els eixamples que han anat creixent als marges ofereixen unifamiliars amb parcel·la, adossats i algun bloc de pisos recent, que és el més demandat per qui arriba de fora.

Al voltant, el terme rústic té cases de camp i finques de vinya, en nombre reduït per lo petit que és el municipi. Convé tenir present que la carretera general i la via del tren travessen l'entorn del poble: la distància a aquestes infraestructures marca diferències reals de soroll entre unes zones i altres.

Consell cobreix el quotidià: comerç de proximitat, supermercat, consultori mèdic, farmàcia, col·legi, instal·lacions esportives i vida associativa. No té la dotació d'un poble gran, però tampoc la necessita, perquè Binissalem i Inca estan a pocs minuts i cobreixen instituts, centre de salut de major grandària, hospital comarcal i grans superfícies. Palma queda a un trajecte curt.

L'estacionalitat turística és baixa. És un municipi de població permanent, amb la mateixa activitat tot l'any, el que el diferencia dels pobles costaners i dels de l'interior més turístic. El diumenge és el dia diferent: el mercat atrau molta gent de tota l'illa i el trànsit es nota.

No hi ha costa. La platja més pròxima queda a mitja hora llarga, cap a la badia de Palma o cap al nord. El que hi ha a prop és la Serra de Tramuntana, amb els accessos per Alaró —i el seu castell rocós—, Lloseta i Bunyola a pocs minuts en cotxe, i una xarxa de camins rurals entre vinyes i ametllers molt agraïda per caminar i per la bicicleta.

En l'àmbit cultural, el pes està en el calendari de festes locals i en el mercat dominical, que és la cita que més gent mou i que forma part de la identitat del poble. L'enoturisme de la zona de la denominació d'origen es viu també aquí, amb bodegues a l'entorn immediat. Per a oferta cultural major, Inca i Palma estan al costat.

És el punt fort. El municipi està sobre l'eix Palma–Inca, amb accés directe a l'autopista i amb estació de tren en aquesta línia —la parada que serveix a Consell i a Alaró—, el que permet treballar o estudiar a la capital sense cotxe. Aquesta combinació de tren i autovia és la raó principal per la qual un municipi tan petit resulta interessant.

Dins del poble, tot queda a peu. L'aparcament és còmode excepte els diumenges de mercat. Per a la serra, la costa o els polígons de la zona, el cotxe és necessari. Convé valorar en quin punt del poble està l'habitatge respecte a la carretera general i a la via: és la variable que més canvia la tranquil·litat del dia a dia.

El parc és senzill i això es reflecteix en el preu. Al centre, casa entre mitgeres antiga, amb pati, moltes pendents d'una reforma de calat —estructura, instal·lacions, eficiència—; és el producte amb el preu d'entrada més baix del Raiguer. Als eixamples, adossats, unifamiliars amb parcel·la i pisos de les darreres dècades, còmodes i amb aparcament, que concentren la majoria de les operacions. I al camp, cases rurals i finques de vinya, escasses i força més cares.

L'obra nova és puntual, limitada a solars dins del sòl urbà. En rústic regnen les limitacions generals de l'illa, i en un terme tan petit el sòl disponible és molt reduït: convé verificar la situació urbanística abans de comprar terreny amb intenció de construir o ampliar.

La demanda és sobretot local i de proximitat: veïns del propi poble, compradors dels municipis veïns i gent que treballa a Palma o a Inca i busca preu i connexió. El comprador internacional apareix, però molt menys que a Binissalem o a Santa Maria del Camí, que estan al costat i tenen un casc més atractiu; aquesta diferència manté els preus de Consell per sota dels dels seus veïns.

El volum publicat és petit: és un municipi diminut i surten poques coses alhora. El lloguer residencial de llarga durada és escàs i competitiu, amb demanda real de treballadors de la comarca. El lloguer turístic està subjecte a una normativa autonòmica i municipal que ha canviat diverses vegades, amb condicions diferents segons el tipus d'habitatge; convé confirmar-la per a l'immoble concret, i no convé recolzar-se en ella en un municipi sense demanda turística pròpia.

Encaixa amb qui busca entrar a viure a l'interior de Mallorca amb un pressupost ajustat i no vol renunciar a tren, autopista ni serveis. Funciona bé per a primera residència, per a qui treballa a Palma o a Inca, i per a qui vol tenir la serra i la zona de vinya a la porta sense pagar el preu dels pobles més buscats.

Convé valorar que no hi ha mar, que el poble no té un atractiu turístic que sostingui revaloritzacions ràpides, l'estat i el cost de reforma de l'habitatge antic del centre, el soroll de la carretera general i de la via segons la zona, l'afluència dels diumenges de mercat i el reduït de l'oferta, que obliga a estar atent. És un municipi pràctic, i aquí està el seu valor.