Selva

Selva està just on el Pla de Mallorca comença a aixecar-se cap a la Serra de Tramuntana, al nord d'Inca, i aquesta posició de frontera entre plana i muntanya és el seu millor argument. És un municipi petit, amb tres nuclis de poble de pedra, un terme d'olivars en bancals i encinares, i la serra a sobre. No té costa ni urbanitzacions, però té paisatge de Tramuntana a preus que no són els de la Tramuntana, i una capçalera de comarca amb tots els serveis a pocs minuts. Per a qui busca casa de poble amb caràcter o finca amb olivar en un entorn de muntanya, sense pagar el preu de Sóller o Valldemossa, és una de les opcions més interessants de l'interior.

El terme es reparteix entre la plana del Raiguer i la falda de la serra, amb un relleu que puja ràpidament: olivars en bancals sostenuts per parets de pedra seca, encinares i torrents que baixen de la muntanya. És un paisatge de transició, amb l'arquitectura de pedra pròpia de la Tramuntana ja present als pobles. Selva és el nucli principal, un poble petit amb l'església a dalt i carrers en pendent, amb vistes sobre el Pla; Caimari, al peu de l'accés històric a la serra, està lligat a l'olivera i a l'oli, amb una fira dedicada a l'oliva que és la seva cita més coneguda; i Biniamar i Moscari són nuclis encara més petits i tranquils. El municipi conserva una vida de poble intacta, sense transformacions turístiques, i una relació molt directa amb la muntanya que té darrere.

Selva té diversos nuclis petits i molt diferenciats per caràcter, encara que no tant per preu. Selva poble és la capçalera administrativa, amb els serveis del municipi i les millors vistes sobre la plana. Caimari és el nucli amb més vida pròpia lligada a la serra: és la porta del camí històric que puja a la muntanya i té la seva identitat en l'olivera i l'oli. Biniamar i Moscari són caseries de pedra diminutes, molt silencioses, amb una oferta d'habitatge escassíssima i molt apreciada per qui busca exactament això. Al voltant, el sòl rústic amb finques, olivars en bancals i cases de camp, el producte amb més terreny i més caràcter del terme. No hi ha urbanitzacions: aquí s'escull entre quatre pobles i el camp.

Els nuclis de Selva tenen el bàsic —comerç de proximitat, serveis municipals, atenció sanitària i educativa de primer nivell— i per a tot el que falta la referència és Inca, que està a pocs minuts i és la capçalera comarcal del Raiguer, amb fitxa pròpia en aquesta guia: instituts, hospital comarcal, comerç ampli i mercat. Aquesta combinació —poble molt tranquil amb una ciutat de serveis al costat— és el que fa viable viure aquí tot l'any sense les servituds d'un poble aïllat de muntanya. La vida local és constant els dotze mesos i no hi ha estacionalitat turística apreciable. És un municipi còmode per a famílies, per a residents permanents i per a qui teletreballa i vol un entorn sense perdre accés a serveis.

Selva no té mar: el seu entorn és la muntanya. El municipi és una de les portes naturals de la Serra de Tramuntana —des de Caimari arrenca el camí històric que puja cap al santuari i l'interior de la serra— i això el converteix en una base excel·lent per al senderisme, amb el paisatge de bancals de pedra seca, olivars i encinares que forma part del conjunt de la Tramuntana reconegut per la UNESCO com a paisatge cultural. El ciclisme és intens a la zona, tant per la plana del Raiguer com per les pujades a la serra. En l'àmbit cultural, la vida és la dels pobles: festes patronals, fires i, sobretot, la tradició de l'olivera i l'oli, que és la identitat agrícola del terme. Per a platja, teatre o grans concerts cal sortir: la costa nord queda a un trajecte raonable i Palma una mica més.

Selva està molt ben situada per a un municipi de muntanya: a pocs minuts d'Inca i, des d'allà, amb l'autopista que deixa Palma i l'aeroport a un trajecte còmode. També connecta per carretera amb Lloseta, Mancor de la Vall, Campanet i, pujant la serra, amb l'interior de la Tramuntana. No hi ha estació de tren al municipi, però la línia Palma–Inca–Sa Pobla passa per Inca, molt a prop, la qual cosa permet utilitzar el tren amb un curt desplaçament previ. Dins del terme, el cotxe és necessari: els quatre nuclis estan separats, el camp està dispers i les carreteres cap a la serra són estretes i corbades. Els casc antic són petits i en pendent, cosa que convé mirar pel que fa a aparcament.

El producte característic és la casa de poble de pedra, en diverses plantes, sovint escalonada en la pendent, amb pati o terrassa i vistes al Pla o a la serra; moltes estan per reformar, i la rehabilitació amb criteri és aquí un projecte habitual i valorat. Hi ha també algun pis i habitatge més recent als afores de Selva i Caimari, i unifamiliars amb parcel·la de forma puntual. Al camp, finques i cases de camp amb olivar i bancals, el producte més buscat pel comprador de fora i el que marca els trams alts del terme. L'obra nova és molt limitada, condicionada per la mida dels nuclis i per la protecció del paisatge de la serra, de manera que el mercat es mou en segona mà i reforma.

Selva ven el mateix que la Tramuntana —pedra, bancals, muntanya— a preus que no són els de la Tramuntana costanera, i aquesta és la clau del seu mercat. La demanda barreja el comprador local i comarcal d'habitatge habitual amb un interès creixent, de Palma i de l'estranger, per la casa de pedra amb caràcter i per la finca amb olivar, un producte que a Sóller, Deià o Valldemossa està molt més car i molt més disputat. Caimari i les caseries petites concentren l'interès per autenticitat; Selva poble, per vistes i serveis. L'oferta publicada és modesta però constant per la mida del municipi, i convé llegir-la com un mercat de poca rotació. El lloguer residencial de llarga durada és escàs, encara que aquí no competeix amb el lloguer de temporada.

Selva encaixa especialment amb qui vol paisatge de Tramuntana a preu d'interior, amb qui busca casa de pedra amb caràcter per reformar, amb qui vol finca amb olivar, amb famílies i residents permanents que valoren tenir Inca al costat, i amb aficionats al senderisme i al ciclisme. Convé valorar, en canvi, que no hi ha mar i que la platja queda a un temps en cotxe, els serveis limitats dins del municipi i la dependència d'Inca, la necessitat del cotxe per la separació dels nuclis i per les carreteres de muntanya, l'estat de bona part de les cases de pedra —que solen demanar reforma a fons, amb els condicionants propis de construir en pendent i en un paisatge protegit—, l'aparcament en casc antic petits i en pendent, el poc volum d'oferta i un hivern de muntanya més fresc i humit que el de la costa. Per al perfil adequat, és del millor que queda per descobrir a l'interior de Mallorca.