Lloseta

El terme és petit i pla en la seva major part, amb la serra alçant-se just al nord i la plana obrint-se al sud. El paisatge agrícola és d'ametller, garrofer i olivera, amb bancals a la zona de contacte amb la muntanya i camp obert cap a la plana.

Lloseta té un caràcter treballador que ve de la seva història recent: durant bona part del segle XX la seva economia va girar al voltant de la indústria —el calçat i una activitat extractiva i industrial de cert pes— i això va deixar un poble amb teixit propi, barris obrers i una vida social activa, més que un conjunt monumental. L'element patrimonial que el distingeix és el palau d'Aiamans, la casa senyorial que presideix el centre amb el seu jardí, vinculada al llinatge que va donar origen al poble. Al voltant, el casc és de cases baixes i carrers regulars.

Hi ha un únic nucli, i l'elecció es fa dins d'ell. El centre, al voltant del palau i de l'església, reuneix l'habitatge més antic: casa entre mitgeres d'una o dues plantes, sovint amb pati o corral, amb part del parc pendent de reforma i preus d'entrada baixos per al que és Mallorca.

Els eixamples que van créixer amb la indústria i després ofereixen habitatge unifamiliar amb parcel·la, adossats i blocs de pisos relativament recents, més còmodes, amb aparcament i millor eficiència; és el producte més demandat per qui es muda a treballar a la zona.

Cap al nord, en el contacte amb la serra, apareixen cases de camp i finques amb bancals i vistes a la muntanya, en nombre reduït. És allí on estan les propietats més singulars del municipi.

Per la seva mida, Lloseta està ben resolta: comerç de proximitat, supermercats, centre de salut, farmàcies, col·legis, biblioteca i instal·lacions esportives, a més d'una vida d'associacions i festes amb molta participació. Inca, que és la capital comarcal, està al costat i cobreix la resta: instituts, hospital comarcal, grans superfícies i administració. Palma queda a una distància curta per autopista o en tren.

L'estacionalitat turística és pràcticament nul·la. És un poble amb població permanent, que funciona igual al gener que a l'agost, i això el diferencia de bona part de l'illa. Per a qui busca viure tot l'any i no estiuar, és una característica a favor.

No hi ha costa. El que hi ha, i molt a prop, és muntanya: des del nord del terme arranquen els accessos cap a la Serra de Tramuntana per Alaró, Mancor de la Vall i Selva, amb rutes de senderisme, castells roquers i camins empedrats a pocs minuts en cotxe. Els camins rurals del propi terme serveixen per caminar i pedalejar sense sortir del municipi.

En l'àmbit cultural, el palau d'Aiamans i el seu jardí són la peça principal, i el calendari de festes locals té arrelament, amb la romeria a l'ermita del municipi com una de les cites més seguides. Per a oferta cultural i comercial major, Inca està al costat i Palma a un trajecte curt. Les platges més pròximes queden a mitja hora llarga, tant cap a la badia de Palma com cap al nord de l'illa.

És l'argument més fort del municipi. Lloseta té estació de tren en la línia que uneix Palma amb Inca, i accés ràpid a l'autopista, de manera que es pot treballar a la capital o a Inca sense dependre del cotxe. Pocs pobles de l'interior ofereixen aquesta combinació.

Dins del poble, les distàncies són curtes i es recorre a peu sense problema; l'aparcament al centre és limitat, com en qualsevol casc antic, però menys problemàtic que en els pobles turístics. Per a la serra, la costa o el camp, el cotxe continua sent necessari.

El parc es reparteix en tres blocs. Al centre, casa de poble entre mitgeres, antiga, amb pati, i molta necessitat d'actualització: és el producte més barat i el que més marge de reforma ofereix. Als eixamples, adossats, unifamiliars amb parcel·la i pisos de les darreres dècades, que és on es concentra la major part de les operacions. I a la vora de la serra, cases de camp i finques, escasses i amb preus molt per sobre.

L'obra nova és puntual i es limita a solars dins del sòl urbà. En rústic regnen les limitacions generals de l'illa, més estrictes del que sol suposar-se, i convé verificar-les abans de comprar terreny amb intenció de construir. Al centre, intervenir sobre cases antigues exigeix revisar estructura, instal·lacions i humitats: el preu baix d'entrada sol portar aparellada una reforma de calat.

La demanda és sobretot local i de proximitat: residents del propi poble, compradors d'Inca i dels municipis veïns, i gent que treballa a Palma i busca preu i connexió. El component internacional existeix, però és molt menor que en els pobles amb casc històric més vistós; això manté els preus per sota dels de Binissalem o Alaró, que estan al costat.

El volum publicat és petit però no inexistent: Lloseta sol tenir alguna cosa al mercat, cosa que no ocorre en els pobles més diminuts de l'interior. El lloguer residencial de llarga durada és escàs i competitiu, amb demanda real de treballadors de la zona. El lloguer turístic està subjecte a una normativa autonòmica i municipal que ha canviat diverses vegades i les condicions difereixen entre habitatge unifamiliar i pis; convé confirmar-la per a l'immoble concret, i convé no comptar amb ella com a argument principal en un municipi on la demanda turística és baixa.

Encaixa amb qui busca primera residència o canvi de casa a l'interior de Mallorca amb un pressupost ajustat, vol serveis i tren a mà, i no necessita que el poble sigui bonic de postal. També amb qui treballa a Inca o a Palma i prioritza el temps de desplaçament. I amb qui vol la serra a prop sense pagar preu de serra.

Convé valorar l'absència de mar i d'atractiu turístic —que és el que manté el preu baix, però també el que limita la revalorizació ràpida—, l'antiguitat i l'estat del parc del centre, el cost real de les reformes, el caràcter industrial de part de l'entorn i el soroll de les vies de comunicació segons la zona. És un municipi pràctic més que vistós, i convé jutjar-lo per això.