Campanet

Campanet està al nord d'Inca, en el punt on la plana del Raiguer es troba amb les últimes estribacions de la Serra de Tramuntana, i té una cosa que gairebé cap municipi petit de Mallorca reuneix alhora: poble de pedra tranquil, muntanya darrere, un fenomen natural singular i unes coves visitables, tot amb Inca i l'autopista a pocs minuts. No té costa ni urbanitzacions, i el seu mercat és el de l'interior: casa de poble amb caràcter i finca amb terreny, a preus força per sota dels de la Tramuntana pròpiament dita. És un dels municipis petits del nord amb més atractiu per a qui busca entorn sense renunciar a estar ben situat.

El terme va de la plana a la muntanya en poca distància: camps de secà i ametllers a baix, olivars en bancals i alzinars a la falda de la serra, i torrents que baixen d'ella. Aquesta geografia dóna dos dels seus trets més coneguts. El primer són les Coves de Campanet, un conjunt de galeries i formacions visitables en el terme. El segon, les Fonts Ufanes, un fenomen hidrològic poc comú: després de les pluges fortes, l'aigua brota de cop del subsòl en un alzinar i l'inunda durant uns dies, un espectacle natural declarat monument natural i que no es pot programar. El poble, per la seva banda, és petit, de pedra i carrers en pendent, amb l'església parroquial com a referència, i conserva una vida local pròpia, sense transformació turística.

Campanet és, en la pràctica, un sol nucli i el seu camp, amb un poblament rural dispers. El poble concentra gairebé tota la vivenda i els serveis: casc de cases de pedra de dues o tres plantes, carrers en pendent i algun eixample recent, amb vistes a la plana o a la serra segons la posició. Al voltant, el sòl rústic amb finques, cases de camp i olivars en bancals a la part de la serra, i parcel·les de secà a la part plana; és on hi ha el producte amb més terreny i més caràcter, i també el més buscat pel comprador de fora. No hi ha urbanitzacions ni zones residencials diferenciades. La decisió aquí és entre viure dins del poble —amb serveis i veïnat— o al camp, amb tot el que això implica de cotxe i d'autonomia.

Campanet té els serveis d'un poble petit: comerç de proximitat, serveis municipals, atenció sanitària i educativa dels primers nivells i instal·lacions esportives, amb una vida local constant els dotze mesos i sense estacionalitat turística. Per a la compra gran, els instituts, l'atenció especialitzada i l'oferta comercial àmplia, la referència és Inca, que està a pocs minuts i és la capçalera comarcal del Raiguer, amb fitxa pròpia; després, Palma. Aquesta proximitat és el que fa còmode viure en un poble d'aquest tamany: l'autonomia del dia a dia és limitada, però el que falta està molt a prop. El camp depèn completament del poble i del cotxe.

No hi ha mar a Campanet, però el seu entorn natural és dels més interessants entre els municipis petits del nord. Les Coves de Campanet són una visita consolidada, i les Fonts Ufanes un dels fenòmens naturals més singulars de Mallorca, en un alzinar protegit que es recorre a peu i que val la pena quan l'aigua brota. El municipi és a més porta de la Serra de Tramuntana per aquest costat, amb camins i olivars en bancals que formen part d'aquest paisatge de pedra seca, i una bona base per al senderisme. La plana del Raiguer és terreny habitual de cicloturisme. En l'àmbit cultural, la vida és la del poble: festes patronals, fires i activitat associativa. Les platges de la badia d'Alcúdia queden a un trajecte curt en cotxe.

Campanet està molt ben situat per a un municipi petit: al costat de l'autopista que uneix Palma amb el nord, la qual cosa deixa la capital, l'aeroport, Inca i la badia d'Alcúdia a trajectes curts i còmodes, i connectat per carretera local amb Sa Pobla, Búger, Selva i Pollença. No hi ha estació de tren en el terme, tot i que la línia del nord passa a prop per Inca i Sa Pobla. Dins del municipi, el poble es recorre a peu —amb la particularitat que està en pendent—, però el cotxe és necessari per al treball, els serveis, la platja i, des de llavors, per viure al camp, amb accessos per camins rurals. L'aparcament en el casc és limitat, com en tots els pobles petits de pedra.

El producte característic és la casa de poble de pedra, de dues o tres plantes, amb pati o terrassa i sovint per reformar; és el més abundant i, en el tram bo, el més valorat, perquè la pedra i les vistes aquí tenen demanda. Hi ha també algun pis i alguna vivenda més recent als afores del casc, i unifamiliars amb parcel·la de forma puntual. Al camp, finques i cases de camp amb terreny, olivar o bancals, el producte que marca els trams alts del municipi i el que atrau al comprador de Palma i de l'estranger. L'obra nova és molt limitada i el mercat es mou en segona mà, rehabilitació i reforma; comprar aquí sol implicar un projecte de reforma, més exigent si la casa és de pedra o està en pendent.

Campanet és un mercat petit però amb una demanda més variada del que la seva mida suggereix. A l'habitatge habitual del comprador local i comarcal s'hi suma un interès clar, de Palma i de l'estranger, per la casa de pedra amb caràcter i per la finca amb olivar o bancals, atrets per tenir paisatge de Tramuntana i bona comunicació a un preu que la serra pròpiament dita no ofereix. És el mateix argument que sosté a Selva, la seva veïna. L'oferta publicada és modesta però constant per a la mida del terme, i és un mercat de poca rotació: el bo apareix poc. El lloguer residencial de llarga durada és escàs, tot i que no competeix amb el lloguer de temporada, la qual cosa el fa més real que a la costa.

Campanet encaixa especialment amb qui busca poble de pedra i paisatge de serra a preu d'interior, amb qui vol casa amb caràcter per reformar, amb qui busca finca amb olivar, amb famílies i residents permanents que valoren tenir Inca i l'autopista al costat, i amb aficionats al senderisme i al ciclisme. Convé valorar, en canvi, que no hi ha mar —la platja està a un temps en cotxe—, els serveis limitats dins del municipi i la dependència d'Inca, la necessitat del cotxe, el casc en pendent i l'aparcament escàs, l'estat de bona part de les cases de pedra, que solen demanar reforma a fons i encareixen el projecte, els condicionants de construir o ampliar en sòl rústic i a prop d'espais protegits, el poc volum d'oferta i un hivern d'interior i de falda de serra més fresc i humit que el de la costa.