Municipi
Mancor de la Vall
Foto: Araceli Merino · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons · retallada
Mancor de la Vall és un poble petit al peu de la Serra de Tramuntana, en el Raiguer, entre Selva, Lloseta, Alaró i Escorca. Va ser part del terme de Selva fins al 1925, i el seu territori es va formar a partir de quatre alqueries d'origen andalusí que encara donen nom als paratges del terme. Per a qui busca habitatge, ofereix casa de poble de muntanya a preus d'interior, amb la serra començant literalment darrere del casc i Inca a pocs minuts.
El terme ocupa una vall en el contacte entre la plana i la muntanya, amb bancals, olivar i encinar pujant cap a les cims. Segons la història que publica el propi ajuntament, en època islàmica la zona pertanyia al districte de Inkan i estava formada per quatre alqueries —Mancor, Benorio, Maizarella i Benizen— que són els actuals Mancor, Biniarroi, Massanella i Biniatzent.
La peça patrimonial més reconeixible és la capella de Santa Llúcia, documentada al segle XIV i aixecada entre les alqueries de Mancor i Biniarroi per atendre uns veïns que, fins aleshores, havien de baixar a l'església de Sant Llorenç de Selva. El catàleg de patrimoni del municipi recull a més l'església parroquial, la possessió de Massanella i el seu entorn, i la tafona de Son Morro.
El poble de Mancor concentra els serveis i gairebé tota l'habitatge urbana: casa entre mitgeres, carrers en lleugera pendent i algun eixample recent amb unifamiliars. Els antics paratges de Biniarroi, Massanella i Biniatzent són avui zona rústica de cases disperses i finques de muntanya, on hi ha el producte més singular i també el més complicat per accessos i subministraments.
L'ajuntament manté biblioteca municipal i arxiu municipal, a més dels serveis bàsics d'un poble d'aquest tamany. Per a instituts, hospital comarcal, grans superfícies i administració, Inca està a pocs minuts; Palma queda a un trajecte curt des d'allà. No hi ha estacionalitat turística apreciable: és un municipi de població permanent, encara que rep visitants de muntanya els caps de setmana.
No hi ha costa. El que hi ha és serra: des del terme arranquen accessos a la Tramuntana i al seu massís central, amb camins i rutes de senderisme que són l'atractiu principal del municipi i la raó de bona part de la seva afluència de cap de setmana.
La cita de l'any és la Fira de l'Esclata-sang i de la Muntanya, la fira de tardor dedicada a la seta i a la muntanya, que l'ajuntament organitza amb convocatòria pròpia de participants. La capella de Santa Llúcia, sobre el poble, és el passeig curt clàssic.
Mancor està connectat per carretera amb Selva, Lloseta i Inca. No té estació de tren: les més properes són les d'Inca i Lloseta, a pocs minuts en cotxe. L'autobús enllaça el municipi amb Inca. El cotxe és necessari, i convé comptar amb que les carreteres cap a la muntanya són estretes i lentes.
Casa de poble entre mitgeres, sovint de pedra i amb pati, al casc; alguna unifamiliar amb parcel·la als bordes; i cases de camp i finques de muntanya als paratges del terme. L'obra nova és escassa. Bona part del terme està dins de l'àmbit de la Serra de Tramuntana, amb un règim de protecció que condiciona l'edificació i la rehabilitació en rústic: convé verificar què permet abans de comprar amb un projecte, a més de comprovar accessos i subministraments.
Mercat molt petit, de poca rotació i amb escassa oferta publicada alhora. La demanda és local i comarcal, amb comprador de fora interessat en la casa amb vistes i en la finca de muntanya, que són les que sostenen els preus més alts del municipi. El lloguer residencial de llarga durada és escàs. El lloguer turístic està subjecte a una normativa que ha canviat diverses vegades i és especialment restrictiva en rústic protegit: convé confirmar-la per a l'immoble concret.
Encaixa amb qui vol la Serra de Tramuntana a la porta sense pagar el preu dels pobles més coneguts de la serra, i amb qui treballa a Inca o necessita anar a Palma amb certa freqüència. Convé valorar l'absència de mar, el limitat dels serveis, l'escassetat d'oferta, el cost de reformar en pedra i en pendent, i el marc de protecció de la serra, que és el que manté l'entorn i alhora restringeix el que es pot fer amb una propietat.