Llubí

Llubí és un poble petit de l'interior de Mallorca, al Pla, entre Inca i la badia d'Alcúdia. No té costa, ni urbanitzacions, ni grans atractius turístics, i això és precisament el que defineix el seu mercat: aquí es compra casa de poble o finca amb terreny en un municipi tranquil, ben situat respecte a les capçaleres de comarca, amb estació de tren pròpia —alguna cosa que la majoria dels pobles del Pla no té— i a preus dels més accessibles de l'illa. És un terme agrícola de secà i ametllers, amb l'alcaparra com a producte més característic, i amb una vida local que no depèn en res de la temporada. Per a qui busca l'interior mallorquí sense pagar el preu dels pobles de moda, és una de les opcions amb millor relació entre el que ofereix i el que costa.

El terme és pla o suaument ondulat, de camp tancat per parets de pedra seca, amb secà, ametllers, figueres i el cultiu de l'alcaparra, que és la seva senya agrícola i té fira pròpia al poble. El nucli és compacte i tranquil, de carrers estrets i cases de poble de dues plantes, amb l'església parroquial com a referència i una vida social de poble petit: comerç de proximitat, associacions i festes. Llubí no ha sofert transformacions importants: continua sent un poble del Pla amb el seu camp treballat al voltant, i aquesta continuïtat és el seu tret més característic. Està prou a prop d'Inca i de l'autopista per no quedar aïllat, i prou al marge per conservar el silenci.

Llubí és, en la pràctica, un sol nucli i el seu camp. El poble concentra gairebé tota la vivenda: casc de carrers estrets amb cases de poble, algunes àmplies, i uns pocs eixamples amb vivenda més recent. Al voltant, el sòl rústic amb finques, cases de camp i parcel·les de secà, que és on hi ha bona part de l'interès per al comprador de fora i on apareix el producte amb més terreny. No hi ha urbanitzacions, ni zones residencials diferenciades, ni nuclis costaners: l'elecció aquí és simplement entre viure dins del poble o al camp, i això determina tant el preu com el dia a dia. Dins del casc, les diferències les marca l'estat de la casa molt més que el carrer.

Llubí té els serveis d'un poble petit: comerç de proximitat, centre de salut, centre educatiu dels primers nivells, instal·lacions esportives i serveis municipals, amb una vida local constant durant tot l'any i una comunitat reduïda que es coneix. Per a la compra gran, els instituts, l'atenció sanitària especialitzada i l'oferta comercial àmplia, la referència és Inca, que està molt a prop, té fitxa pròpia i s'aconsegueix en tren, i després Palma. Aquesta dependència és la contrapartida de viure en un poble d'aquest tamany, i convé tenir-la clara: no és un municipi on es resolgui tot sense sortir. A canvi s'obté tranquil·litat real, zero estacionalitat i un cost de vida i de vivenda baix per als estàndards de Mallorca.

Llubí no té mar, i convé dir-ho sense rodejos: per a platja cal agafar el cotxe, tot i que la badia d'Alcúdia queda a un trajecte curt i el municipi està ben situat per arribar-hi. El seu entorn és el de l'interior: camp de secà, camins rurals entre parets de pedra i un paisatge obert d'ametllers que floreix a finals de l'hivern. El terreny pla fa del terme una zona molt transitada per cicloturistes a la primavera i a la tardor, i bona per caminar. En l'àmbit cultural, la vida és la del poble: festes patronals, fires agrícoles —amb la de l'alcaparra com la més pròpia— i una activitat associativa activa per a la seva mida. Per a oferta gran —teatre, concerts, museus—, la referència és Inca o Palma.

És el millor argument de Llubí i el menys conegut: el municipi té estació de tren en la línia que uneix Sa Pobla amb Inca i Palma, així que es pot arribar a la capçalera de comarca i a la capital sense cotxe, alguna cosa a l'abast de molt pocs pobles del Pla. A això s'afegeix l'accés ràpid a l'autopista que uneix Palma amb el nord, que deixa la capital i l'aeroport a un trajecte còmode i pla, i les carreteres locals cap a Muro, Sineu, Santa Margalida i Sa Pobla. Dins del terme, el poble es recorre a peu sense problema, però el cotxe continua sent necessari per a allò que el tren no resol: la platja, els disseminats i, per descomptat, per viure al camp, on els accessos són per camins rurals.

L'oferta és curta però amb producte característic. Al poble predominen les cases de poble de dues o tres plantes, moltes àmplies, amb pati o corral, i en bona part per reformar: és el producte més abundant i el més barat de l'illa en municipis amb serveis bàsics. Hi ha algun pis i alguna vivenda més recent als eixamples. Al camp, finques, cases de camp i casetes amb terreny de secà, que és el que atrau al comprador de fora i el que marca els trams alts del terme. Apareix també terreny a la venda amb certa freqüència. L'obra nova és pràcticament inexistent i el mercat es mou en segona mà i rehabilitació: comprar aquí sol significar reformar, i convé pressupostar-ho des del principi.

Llubí és un mercat petit i barat en termes mallorquins, amb una demanda que barreja al comprador local i comarcal —habitatge habitual— amb qui ve de fora buscant casa de poble per reformar o finca amb terreny a l'interior, un perfil que inclou tant comprador de Palma com internacional. L'atractiu és clar: preu d'entrada baix, poble tranquil i bona posició. L'oferta publicada és modesta però constant per a un municipi d'aquest tamany, amb presència tant d'habitatge com de sòl. Convé llegir-la com el que és: un mercat de poca rotació, on el producte bo apareix poc i on la reforma forma part del càlcul. El lloguer residencial de llarga durada és escàs, tot i que aquí no competeix amb el lloguer de temporada.

Llubí encaixa especialment amb qui busca entrar al mercat mallorquí a preu baix, amb qui vol una casa de poble àmplia per reformar, amb qui busca finca o casa de camp a l'interior sense pagar el preu dels pobles més demandats, amb qui vol un poble petit de l'interior sense renunciar al tren a Inca i a Palma, i amb qui prioritza tranquil·litat i vida de poble per sobre de serveis i de mar. Convé valorar, en canvi, que no hi ha costa i que per a la platja cal conduir, els serveis limitats i la dependència d'Inca per gairebé tot —encara que el tren ho faci suportable—, la necessitat del cotxe per a allò que no resol aquesta línia, l'estat de bona part de les cases —que solen demanar reforma a fons—, els condicionants de construir o ampliar en sòl rústic, el poc volum d'oferta, que obliga a tenir paciència, i un hivern d'interior més fresc i amb menys vida social que en un poble gran. Per al perfil adequat, és una de les entrades més raonables a Mallorca.