Maó

Maó és la capital de Menorca i està construïda sobre un dels ports naturals més grans del Mediterrani: una entrada de mar llarga i estreta que penetra diversos quilòmetres terra endins i que explica tota la ciutat, la seva història i la seva forma. El casc s'asseu al port des de dalt d'un penya-segat, amb una arquitectura que barreja el mallorquí amb una empremta britànica molt reconeixible —finestres de guillotina, miradors acristalats— herència de les dècades en què l'illa va estar sota domini anglès. Fora de la ciutat, el terme reuneix petits nuclis de costa, cales al nord i un parc natural. Per a qui busca habitatge, Maó ofereix el que gairebé no existeix a Menorca: vida urbana tot l'any, serveis complets i la possibilitat de viure sense dependre del cotxe.

El terme ocupa l'extrem est de Menorca, al voltant del seu port. La ciutat va créixer a dalt de la ribera, i d'aquí el seu perfil característic: façanes sobre el penya-segat, escales que baixen al moll i una trama de carrers estrets amb places i esglésies. El segle XVIII va deixar la marca més visible: durant les etapes de domini britànic, Maó va ser capital de l'illa i base naval, i d'aleshores venen tant l'urbanisme com detalls constructius que encara es reconeixen a les cases. La costa nord del municipi és completament diferent: abrupta, d'arenals petits i trams verge, amb s'Albufera des Grau com a peça central, el parc natural que és el nucli de la reserva de biosfera de Menorca. I repartit pel camp, el patrimoni prehistòric talaiòtic, que en aquesta illa arriba a una densitat excepcional.

El municipi combina ciutat, camp i petits nuclis de costa. Maó ciutat concentra la major part de l'habitatge: el casc antic sobre el port, els eixamples i els barris residencials de l'extraradi, cadascun amb el seu tipus d'edifici i el seu nivell de preu. La zona del port, al peu del penya-segat, té un caràcter propi, amb molta restauració i activitat. A la costa nord, Es Grau és un petit nucli de cases baixes al costat d'una platja i a l'entrada del parc natural; Sa Mesquida i Es Murtar són caserios costaners diminuts i molt tranquils. Al sud i a l'interior, Sant Climent i Llucmaçanes són petits nuclis rurals. Al voltant, el camp amb llocs —les cases de pagès menorquines— i finques. Entre viure al centre de Maó i viure en un caseriu del nord hi ha dos mons.

És l'argument principal de Maó. La ciutat reuneix els serveis de referència de tota la zona de llevant de l'illa: hospital, administració insular i autonòmica, instituts, comerç de tot tipus, mercats, oferta cultural i el port amb les connexions marítimes. Té vida urbana els dotze mesos, amb una estacionalitat molt menys brusca que la de qualsevol nucli costaner de l'illa, i és, juntament amb Ciutadella, el únic lloc de Menorca on es pot viure còmodament sense cotxe. La contrapartida és la pròpia d'una ciutat petita i històrica: carrers estrets, aparcament difícil al centre i més activitat —i més soroll— a la zona del port. Els nuclis de costa del terme, en canvi, són molt tranquils i depenen de la ciutat per gairebé tot.

El port és el centre de la vida del municipi: passeig pel moll, nàutica, travessies per la bocana i una de les estampes més reconeixibles del Mediterrani. A la costa nord, d'aigües més braves i paisatge abrupt, estan les platges del terme i s'Albufera des Grau, un parc natural de llacuna, illots i pinar amb itineraris i observatoris, molt bo per a l'observació d'aus. El Camí de Cavalls, el sender històric que envolta tota l'illa, passa pel litoral del municipi i és la millor forma de recórrer-lo a peu. En l'àmbit cultural, el casc antic, els museus de la ciutat, el patrimoni militar del port i els jaciments talaiòtics del camp sostenen una oferta molt densa per la mida de la ciutat, amb una programació estable durant tot l'any i no només a l'estiu.

Maó és el node de comunicacions de Menorca: l'aeroport de l'illa està al seu terme i el port concentra bona part de les connexions marítimes, cosa que és un avantatge important respecte a la resta de municipis. Per carretera, la via principal de l'illa surt de Maó i la recorre de punta a punta fins a Ciutadella, passant per Alaior; és un trajecte senzill i sense muntanya. Dins de la ciutat es pot fer gairebé tot a peu, i hi ha autobús urbà; fora, per arribar a Es Grau, Sa Mesquida o els nuclis rurals, el cotxe és necessari. El punt dèbil és l'aparcament al centre i a la zona del port, especialment en temporada: al comprar al casc convé mirar si l'habitatge té plaça, perquè canvia molt el dia a dia.

El producte és sobretot urbà. Al casc antic, cases senyorials i cases de poble de diverses plantes, moltes amb elements de l'arquitectura tradicional menorquina i amb vistes al port en les millors posicions; és el producte amb més caràcter i el que exigeix reformes més curoses. Als eixamples i barris residencials, pisos i unifamiliars amb més metres i millor accés en cotxe, que és el que busca qui viu aquí tot l'any. A la zona del port i les costes, habitatges amb vistes, en el tram alt. Als nuclis de la costa nord, cases baixes petites i molt escasses. I al camp, llocs i finques amb terreny, un producte singular i molt buscat. L'obra nova és limitada; el mercat es mou en segona mà, rehabilitació i reforma, amb els condicionants propis d'un casc antic protegit.

Maó és el mercat urbà de Menorca juntament amb Ciutadella, i el que més demanda de resident permanent concentra: famílies, gent que treballa a l'administració, en els serveis o al port, i que necessita ciutat tot l'any. A això s'afegeix un comprador de segona residència i internacional atret per la casa amb caràcter al casc i per les vistes al port, un segment que ha anat guanyant pes. Els preus són més alts del que sol suposar-se per a una illa petita, i l'oferta és limitada, perquè el parc urbà no creix. El lloguer residencial de llarga durada és escàs i molt competitiu, amb la pressió afegida de la demanda de temporada: és, com a la resta de les Balears, el capítol més difícil. Qui busqui aquí farà bé de comptar amb temps.

Maó encaixa especialment amb qui vol viure a Menorca tot l'any amb serveis complets i sense dependre del cotxe, amb famílies i residents permanents, amb qui busca una casa amb caràcter i vistes al port, i amb perfils de segona residència que prefereixen ciutat i història a urbanització de platja. També amb qui viatja sovint, per tenir aeroport i port al costat, i amb aficionats a la nàutica i al senderisme. Convé valorar, en canvi, l'escassetat d'oferta i un nivell de preus superior al que s'espera, l'aparcament i la circulació en un casc antic estret, el cost i els condicionants de reformar en edificis protegits, l'activitat i el soroll a la zona del port, el clima de la costa nord —més exposat al vent del nord, la tramuntana, que és un tret real d'aquesta part de l'illa—, i que no és el municipi per a qui busca platja a peu de casa: els seus arenals estan al nord, dispersos i lluny de la ciutat.