Sant Lluís

El terme és pla, de camp obert dividit per murs de pedra seca, amb barrancs curts que baixen al mar i una costa baixa retallada en cales. El poble s'alça sobre una lleugera elevació i s'organitza en una retícula de carrers perpendiculars, amb cases d'una o dues plantes pintades de blanc i l'església parroquial presidint la plaça, en la qual façana va quedar l'escut que recorda el seu origen francès.

Aquesta fundació planificada li dóna un aire distint al de la resta dels pobles menorquins, que van créixer per acumulació al voltant d'un nucli antic. A les afores, el Molí de Dalt, un molí de vent hariner restaurat i convertit en museu, és la imatge més reconeixible del municipi. El camp manté les casetes d'aperos, els llocs i els camins entre parets que estructuren tot el sud-est de l'illa.

El poble de Sant Lluís concentra la vida de tot l'any: serveis, comerç i un habitatge que, pel seu traçat, és molt reconeixible —casa entre mitgeres, emblanquinada, sovint amb pati o petit jardí posterior—. Al terme hi ha a més diversos caserios interiors, com Torret i S'Ullastrar, d'escala molt petita i caràcter rural.

La costa és una altra cosa. D'oest a est es succeeixen Punta Prima, davant l'islote de l'Aire, amb platja oberta i el nucli més gran; Biniancolla i Cala Torret, de cases baixes al costat de l'aigua; Binibèquer Vell, un conjunt projectat als anys setanta imitant un poble de pescadors, amb carrerons emblanquinats, que és un dels llocs més visitats de l'illa; Binibèquer Nou i Binisafúller, residencials de xalets; i, cap al nord, Alcalfar i S'Algar, en dues ensenades abrigades. Són nuclis d'ús majoritàriament estacional, encara que cada vegada hi ha més residència permanent als més propers al poble.

L'elecció pràctica és aquesta: poble, amb vida tot l'any i serveis a peu; o costa, amb mar a la porta i un hivern molt tranquil.

Sant Lluís funciona bé per al dia a dia. Té comerç de proximitat, mercat, centre de salut, farmàcies i col·legi al poble, i una vida associativa i de festes pròpia. Per al que no està —institut, hospital, grans superfícies, gestions— Maó queda a molt pocs minuts en cotxe, i això canvia completament l'equació respecte a altres municipis petits de l'illa: aquí la dependència de l'exterior no suposa distància.

L'estacionalitat es concentra als nuclis de costa, que a l'estiu multipliquen la seva població i a l'hivern queden pràcticament buits, amb bona part de la restauració tancada. El poble, en canvi, manté activitat tot l'any. És una diferència que convé tenir clara abans d'escollir on comprar, perquè determina què es té obert al gener a cinc minuts de casa.

La costa del municipi és de les més accessibles de Menorca: cales de sorra i de roca enganxades als nuclis, amb Punta Prima com a platja principal i Alcalfar, Binibèquer i Binisafúller com a ensenades més recollides. Davant de Punta Prima, la Illa de l'Aire, un illot baix amb far, tanca l'extrem sud-est de l'illa. El Camí de Cavalls, el camí històric que envolta Menorca, travessa tot el litoral del terme i permet enllaçar unes cales amb altres a peu.

Terra endins, l'atractiu està en els camins rurals entre parets de pedra seca, en el propi poble i en el seu calendari de festes. La nàutica té presència a S'Algar i a l'entorn del port de Maó, molt a prop. I per a qualsevol altra cosa —cultura, restauració de temporada alta, compres— la capital està al costat.

És, probablement, el municipi millor comunicat de Menorca després dels dos grans. El poble està a pocs quilòmetres de Maó per carretera, l'aeroport de l'illa queda igualment a prop i el port de Maó, amb les connexions marítimes, també. Dins del terme, una xarxa de carreteres locals i camins enllaça el poble amb cada nucli coster; són traçats curts però estrets, i a l'estiu el trànsit i l'aparcament a les cales —sobretot a Binibèquer Vell— són el punt dèbil conegut.

L'autobús connecta el poble amb Maó amb freqüència raonable i, en temporada, amb els nuclis de costa. Encara així, el cotxe segueix sent el més pràctic, sobretot si es viu a la costa fora de l'estiu.

Hi ha dos parcs molt diferents. Al poble, la casa entre mitgeres d'una o dues plantes, emblanquinada, amb pati, i alguna cosa d'habitatge plurifamiliar moderna als bordes; és el producte per residir tot l'any i el que més demanda local té. A la costa, el xalet i la casa adossada de les urbanitzacions dels anys seixanta a vuitanta, molts amb vistes al mar o a pocs metres d'ell, i apartaments als nuclis més compactes; bona part d'aquest parc demana actualització, i la reforma és una part habitual de l'operació.

L'obra nova és limitada i es concentra en solars solts dins dels nuclis ja consolidats. En sòl rústic, l'edificació està molt restringida per la normativa insular i autonòmica, i convé verificar què permet exactament abans de comprar terreny o una finca amb intenció de construir o ampliar.

És un mercat amb dues demandes superposades. La del poble és sobretot local i de resident permanent, i es mou per la combinació de serveis i proximitat a Maó. La de la costa és de segona residència, amb fort component nacional i internacional, molt sensible a les vistes, a la distància a l'aigua i a l'estat de conservació; entre una propietat amb mar davant i una altra a tres-cents metres hi ha una diferència de preu considerable.

Com en la resta de Menorca, el volum que arriba a publicar-se és curt i la rotació lenta: que hi hagi poca oferta visible no indica falta d'interès. El lloguer residencial de llarga durada és escàs i competitiu, i als nuclis de costa competeix directament amb l'ús estacional del parc. El lloguer turístic està subjecte a una normativa que ha canviat diverses vegades i que convé confirmar per l'habitatge concret abans de comptar amb aquests ingressos.

Encaixa amb qui vol Menorca sense renunciar a tenir-ho tot a prop: poble amb serveis, capital a pocs minuts, aeroport al costat i costa a la porta. Funciona igual de bé per residència permanent —al poble— que per segona residència al costat del mar, i és una bona entrada per qui no coneix l'illa, perquè des d'aquí s'arriba a gairebé tot en poc temps.

Convé valorar el contrast entre estiu i hivern als nuclis costers, el trànsit i l'aparcament en temporada a les cales més visitades, l'antiguitat de bona part del parc de la costa i el cost de reformar-lo, la proximitat de l'aeroport i el que això suposa en soroll segons la zona, i les limitacions d'edificació en sòl rústic. Dit això, és dels llocs de Menorca on menys es renuncia a canvi de viure al costat del mar.