Es Castell des de l'aire: les cases de colors damunt el moll amb les barques i el port de Maó al fons (Menorca)

Municipi

Es Castell

Es Castell està a la bocana del port de Maó, a l'extrem oriental de Menorca, i és el altre poble de l'illa que no va créixer sol: el van traçar els britànics al segle XVIII juntament amb la fortalesa que defensava l'entrada del port. D'aquí li ve la plaça d'armes al centre, els carrers rectes i els quarteres que encara ordenen el casc. És un municipi molt petit en superfície, pràcticament continu amb la capital, amb una façana marítima de cales urbanes que és el seu tret més reconeixible. Per a qui busca habitatge funciona com una alternativa a Maó amb caràcter propi: mateix accés a tot, escala de poble i el mar ficat dins del casc.

El terme és el més reduït de Menorca i ocupa la riba sud de l'entrada del port de Maó, amb una costa d'acantilat baix tallada per ensenades. El poble s'organitza al voltant de la plaça de s'Esplanada, l'antiga plaça d'armes, amb els edificis militars que la tanquen —un d'ells alberga avui l'ajuntament— i una retícula de carrers que baixa cap a l'aigua.

Aquesta herència militar és per tot arreu. A la mateixa bocana queden les restes del castell de Sant Felip, la fortalesa que va donar nom al poble i que es visita en recorreguts guiats per les seves galeries subterrànies; enfront, a Cala Sant Esteve, es conserva Fort Marlborough, una altra obra defensiva britànica excavat a la roca i avui musealitzada. El resultat és un municipi amb molta història concentrada en molt poc terreny, i amb una relació amb el mar més de port que de platja.

El casc d'Es Castell concentra gairebé tot. Dins d'ell, les dues ensenades marquen la diferència: Cales Fonts, el racó més conegut, amb les antigues coves de pescadors convertides en locals i un passeig al costat de l'aigua, i Cala Corb, més petita i recollida. Al voltant de la plaça i als carrers que baixen al mar hi ha l'habitatge tradicional del poble.

Fora del casc, el municipi té diversos desenvolupaments residencials de baixa densitat: Son Vilar, Trebalúger i Horitzó, de xalets i adossats, més tranquils i amb bona part d'ús permanent, i el petit nucli de Sant Esteve, junt a la seva cala i a Fort Marlborough. No hi ha urbanitzacions turístiques de gran mida: l'escala és continguda en tot el terme.

Viure al casc significa tenir-ho tot a peu i conviure amb l'afluència de visitants en temporada, concentrada a Cales Fonts; viure als residencials significa més espai i més silenci, a canvi d'utilitzar el cotxe per gairebé tot.

Es Castell té comerç de proximitat, mercat, centre de salut, farmàcies i col·legi, suficient per al dia a dia d'un poble de la seva mida. El que resta està a Maó, a pocs minuts: institut, hospital, grans superfícies, administració i l'oferta cultural i comercial de la capital. Aquesta proximitat és la clau del municipi; la frontera entre els dos cascs és gairebé administrativa.

L'estacionalitat existeix, però és més suau que als municipis de costa oberta: el poble manté població i activitat tot l'any, i el que es nota a l'estiu és l'afluència a Cales Fonts i al passeig marítim, amb el trànsit i l'aparcament que això comporta. A l'hivern el ritme baixa i bona part de la restauració del port redueix horaris o tanca.

La costa del municipi no és d'arenals sinó d'ensenades: Cales Fonts, Cala Corb i Cala Sant Esteve, totes urbanes o semiurbanes, més la façana al propi port de Maó, que és una de les entrades naturals més llargues del Mediterrani i l'eix de la vida nàutica de l'illa. Per a platges de sorra cal desplaçar-se cap al sud del terme de Sant Lluís o cap al Migjorn.

En l'àmbit cultural, el municipi juga fort per la seva mida: el castell de Sant Felip, Fort Marlborough, el museu militar instal·lat a l'antic quarter i un calendari de festes molt arrelat. El Camí de Cavalls arrenca el seu recorregut en aquest extrem de l'illa i permet caminar pel litoral cap al sud. I el passeig de Cales Fonts al capvespre és, senzillament, el pla local.

Està a molt poca distància de Maó per carretera, i l'aeroport i el port comercial queden igualment a prop. Dins del terme les distàncies són mínimes i el casc es recorre a peu. La mobilitat real del municipi consisteix a entrar i sortir cap a la capital, i això és ràpid excepte en les hores punta d'estiu.

L'autobús urbà i interurbà connecta amb Maó amb una freqüència raonable, cosa que fa d'Es Castell un dels pocs llocs de Menorca on es pot viure sense dependre completament del cotxe, almenys des del casc. Als residencials exteriors el cotxe torna a ser necessari. L'aparcament al centre i al costat de les cales és limitat i en temporada és el problema més repetit.

Al casc predomina la casa entre mitgeres de dues o tres plantes, moltes del XVIII i XIX, amb façana encalada i de vegades pati posterior; és un parc antic, amb habitatges rehabilitats i altres pendents de reforma, i amb els condicionants propis d'intervenir en un conjunt històric. Hi ha també apartaments en edificis més recents, sobretot als marges del casc i mirant al port, on la vista és el principal valor.

Als desenvolupaments exteriors el producte és xalet i adossat dels anys setanta en endavant, amb jardí i, en alguns casos, piscina. L'obra nova és escassa i es limita a solars dins dels nuclis consolidats: el terme és petit i està pràcticament colmatat, cosa que és en si mateixa un dada de mercat.

La demanda combina resident permanent —atret per tenir serveis, mar i la capital al costat— amb segona residència nacional i internacional que busca el caràcter del poble i, sobretot, les vistes al port. Aquesta vista és el factor que més separa els preus dins del municipi: entre una casa del casc sense orientació a l'aigua i una altra asomada a la bocana hi ha una diferència clara.

El volum d'oferta publicada és curt, com a tota Menorca, i la rotació lenta; la falta de sòl lliure reforça aquesta escassetat. El lloguer residencial de llarga durada és reduït i competitiu. El lloguer turístic està subjecte a una normativa autonòmica i municipal que ha canviat diverses vegades i que convé confirmar per a l'habitatge concret, amb un matís afegit aquí: en conjunts històrics i en edificis plurifamiliars les condicions no són les mateixes que en una casa aïllada.

Encaixa amb qui vol viure tot l'any a Menorca amb serveis i transport a mà, però prefereix l'escala d'un poble a la de la capital; amb qui busca segona residència amb caràcter històric i vistes al port; i amb qui valora poder moure's a peu. És també una bona opció per a qui viatja sovint, per la proximitat de l'aeroport.

Convé valorar l'antiguitat del parc del casc i el que implica reformar en un conjunt protegit, l'afluència de visitants i el soroll a l'entorn de Cales Fonts en temporada, l'escassetat d'aparcament, l'absència de platges de sorra dins del terme i el poc sòl disponible, que limita l'oferta i manté els preus ferms. A canvi, pocs llocs de l'illa concentren tant en tan poc espai.

Municipis veïns