Es Mercadal

El terme s'estén en una franja que va del centre de l'illa fins al litoral septentrional. El poble d'Es Mercadal s'assenta al peu de l'elevació del Toro, en el cruix històric de camins entre Maó i Ciutadella, i conserva un casc antic de cases emblanquinades, carrers estrets i un caràcter de poble de treball més que de aparador. És conegut pels seus obradors i la seva rebosteria tradicional.

Cap al nord, el paisatge canvia completament: la Tramuntana menorquina, de roca fosca i perfil retallat, amb la gran badia de Fornells, el cap de Cavalleria —l'extrem septentrional de l'illa, amb el seu far— i un litoral molt més agrest i exposat al vent que el del sud. Aquesta doble naturalesa, interior agrícola i costa nord, és el que millor defineix el municipi. Del terme d'Es Mercadal es va segregar a finals del segle XX el actual municipi d'Es Migjorn Gran, que es va emportar la sortida al mar pel sud.

El poble d'Es Mercadal és el centre de la vida permanent: serveis, comerç, escola i una població estable que no depèn de l'estiu. És l'opció per a qui vol residir tot l'any a l'interior, ben comunicat amb les dues ciutats.

A la costa, Fornells és el nucli amb més identitat: un poble de cases baixes i blanques alineades davant de la badia, amb port pesquer i esportiu, molt conegut per la seva cuina marinera. Té vida pròpia fora de temporada, encara que reduïda. Al seu voltant s'estén l'urbanització de Platges de Fornells, de xalets escalonats amb vistes, i cap a l'est apareixen Son Parc, el únic desenvolupament de l'illa amb camp de golf i una platja ampla, Arenal d'en Castell, de badia tancada i perfil més turístic, i Coves Noves, residencial i tranquil.

L'elecció és clara: poble, amb tot l'any i sense mar; o costa nord, amb mar i una temporada baixa molt silenciosa. No són dos mercats semblants.

El poble cobreix bé el quotidià: comerç de proximitat, mercat, centre de salut, farmàcia i col·legi. La seva posició central és un avantatge real —Maó i Ciutadella queden a una distància semblant i moderada per la carretera general—, de manera que l'accés a hospital, instituts, administració i grans superfícies és còmode en qualsevol de les dues direccions.

A la costa la situació és diferent. Fornells manté serveis bàsics tot l'any, però les urbanitzacions de Son Parc, Arenal d'en Castell i Coves Noves són d'ús marcadament estacional: a l'estiu funcionen a ple rendiment i a l'hivern queden molt buides, amb la major part de la restauració i el comerç tancats. Per residir allí tot l'any cal comptar amb el cotxe per gairebé tot.

La badia de Fornells és un dels grans espais nàutics de les Balears: una entrada de mar llarga i protegida, amb escoles de vela i windsurf i una tradició marinera que sosté la fama gastronòmica del poble, amb la caldereta de llagosta com a plat de referència. A la seva entrada es conserva la torre de defensa que vigilava la boca.

A l'oest, la península de Cavalleria reuneix el far, platges de sorra rogenca, penya-segats i les restes d'un assentament romà junt al port natural de Sanitja: és un dels paisatges més característics del nord de l'illa. A l'est, Son Parc i Arenal d'en Castell ofereixen platges àmplies i d'accés fàcil, i Son Parc a més el únic camp de golf de Menorca.

Al centre, la pujada a El Toro és el passeig clàssic del municipi: des del santuari es veu tota l'illa. El Camí de Cavalls recorre tot el litoral del terme, amb alguns dels seus trams més oberts.

La carretera general de l'illa passa pel poble, cosa que fa d'Es Mercadal el punt millor situat de Menorca en termes de distància mitjana a tot. Des d'allà surten les carreteres cap a Fornells i cap als nuclis del nord-est, traçats curts però estrets; l'accés a Cavalleria i a algunes cales acaba en camins.

L'aeroport i el port estan junt a Maó, a una distància raonable. L'autobús connecta el poble amb les dues ciutats i, en temporada, amb la costa; fora d'estiu les freqüències cap als nuclis costaners són escasses. El cotxe és necessari, especialment si es viu a la costa.

Al poble, casa entre mitgeres d'una o dues plantes, emblanquinada, amb pati o corral, i alguna de vivenda plurifamiliar recent; és el producte per residir tot l'any i el de preu més contingut del municipi. A Fornells, casa de poble marinera —molt buscada i en quantitat molt limitada— i apartaments.

A les urbanitzacions de la costa nord, xalet i adossat dels anys setanta en endavant, bona part amb vistes al mar o a la badia i una part important pendent d'actualització; a Son Parc i Arenal d'en Castell hi ha a més blocs d'apartaments d'ús turístic. L'obra nova es limita a solars dins dels nuclis ja delimitats; en sòl rústic l'edificació està molt restringida i convé verificar què permet la normativa abans de comprar terreny o finca.

Són dos mercats dins d'un mateix municipi. El del poble és local, de resident permanent, amb preus més raonables que els de la costa i una demanda constant però poc sorollosa. El de la costa nord és de segona residència, amb component nacional i internacional, i en ell manen tres coses: la vista, la distància a l'aigua i l'estat de conservació. Fornells juga a part: el seu casc és petit, surt poc a la venda i té demanda pròpia.

Com en la resta de Menorca, el volum publicat és curt i la rotació lenta; que hi hagi poca oferta visible no indica falta d'interès. El lloguer residencial de llarga durada és escàs, i a la costa competeix directament amb l'ús estacional. El lloguer turístic està subjecte a una normativa que ha canviat diverses vegades i que convé confirmar per l'habitatge concret, amb diferències segons es tracti d'habitatge unifamiliar o de pis.

Encaixa amb qui vol viure tot l'any a Menorca amb les dues ciutats a mà i prefereix l'interior —allà el poble és difícil de millorar en posició—, i amb qui busca segona residència en una costa nord de badies, vent i paisatge obert, amb nàutica de veritat a Fornells. Son Parc afegeix l'atractiu del golf, que en aquesta illa no té alternativa.

Convé valorar el contrast entre estiu i hivern a les urbanitzacions, la dependència del cotxe fora del poble, l'exposició al vent del nord —que és part de l'encant i també una servitud—, l'antiguitat de bona part del parc de la costa i el cost de reformar-lo, i les limitacions d'edificació en rústic. És un municipi que demana decidir primer quina Menorca es vol, perquè té dues molt distintes dins.