Es Migjorn Gran

El terme pertany íntegrament al Migjorn, la meitat meridional de l'illa, de roca calcària clara, camp obert dividit per parets de pedra seca i barrancs que el tallen en direcció al mar. El poble s'assenta sobre aquesta plana, amb carrers de traçat senzill i cases encalades d'una o dues plantes, i conserva el caràcter agrícola i ramader que li va donar origen; és conegut també per la seva rebosteria tradicional.

El tret natural que millor l'identifica és el barranc de Binigaus, un vall encaixat que desemboca a la platja del mateix nom i en les seves parets s'obre sa Cova des Coloms, una cavitat de dimensions poc habituals que és un dels llocs més visitats del sud de l'illa. És un municipi sense monumentalitat urbana i amb molt paisatge, i aquesta proporció explica força bé com es viu en ell.

Hi ha, en la pràctica, dos llocs. El poble d'Es Migjorn Gran, que concentra la població permanent, els serveis i el comerç, amb un casc petit i eixamples d'habitatge unifamiliar als marges. I Sant Tomàs, el nucli de costa, una urbanització lineal davant la platja, amb hotels, apartaments i xalets, d'ús marcadament estacional.

Entre un i altre, el terme és rústic: finques, camins i els barrancs. No hi ha més urbanitzacions, el que a Menorca ja és una característica a tenir en compte: el litoral del municipi continua sent majoritàriament obert.

L'elecció, per tant, és senzilla i radical: poble amb vida tot l'any i sense mar, o platja amb un hivern molt silenciós.

El poble cobreix el bàsic: comerç de proximitat, consultori, farmàcia, escola i vida associativa pròpia. Per a tot el que resta —institut, hospital, grans superfícies, administració— cal sortir cap a Ciutadella o Maó, ambdues a una distància moderada per la carretera general, a la qual s'accedeix pels nuclis veïns.

És un municipi petit i això es nota en el dia a dia: hi ha menys opcions que als pobles grans de l'illa, i la contrapartida és un entorn molt tranquil i una comunitat reduïda. A Sant Tomàs, l'estacionalitat és completa: a l'estiu funciona com a nucli turístic i a l'hivern queda pràcticament buit, amb l'hostaleria tancada.

La costa del municipi és una successió d'arenals del Migjorn, d'arena clara i pinar darrere. Sant Tomàs i Sant Adeodat són les platges urbanes, accessibles en cotxe; Binigaus, a l'oest, és la més àmplia i continua sense edificació; i més enllà, Escorxada i Fustam són cales a les quals només s'arriba caminant i que figuren entre les menys transformades de l'illa.

Terra endins, el barranc de Binigaus i sa Cova des Coloms són el recorregut clàssic, i els camins entre parets de pedra seca permeten caminar i pedalejar fora de temporada. El Camí de Cavalls travessa tot el litoral del terme i enllaça les platges entre si, en un dels seus trams més agraïts. Al poble, les festes i la vida de carrer tenen el pes que solen tenir als municipis petits de Menorca.

El poble està connectat per carreteres locals amb la general de l'illa, de manera que Ciutadella i Maó queden a una distància raonable, encara que no s'estigui sobre l'eix principal. L'aeroport i el port estan junt a Maó.

Dins del terme, una única carretera baixa del poble a Sant Tomàs, i a les platges sense urbanitzar s'accedeix a peu o per camins. El transport públic és limitat i en temporada s'enforteix cap a la costa; fora d'estiu és escàs. El cotxe és necessari per pràcticament tot el que no estigui al casc.

Al poble, casa entre mitgeres encalada d'una o dues plantes, sovint amb pati o corral, i habitatge unifamiliar amb parcel·la als eixamples més recents. És un parc modest, orientat a residir, amb preus entre els més continguts de Menorca i amb part del stock pendent d'actualització.

A Sant Tomàs, apartament en bloc i xalet dels anys setanta i vuitanta, amb la proximitat a la platja i la vista com a factors de preu, i una presència important de places d'ús turístic. L'obra nova és escassa als dos llocs. En sòl rústic l'edificació està molt restringida, i convé verificar què permet exactament la normativa abans de comprar finca o terreny amb intenció de construir o ampliar.

És un dels mercats de menor volum de Menorca, i convé llegir-lo com tal: passen mesos sense que es publiqui pràcticament res, i això no mesura la demanda sinó la mida del municipi. Al poble la demanda és local i de resident permanent; a Sant Tomàs, de segona residència nacional i internacional, concentrada en el que està a prop de l'arena.

El lloguer residencial de llarga durada és molt escàs, i a la costa competeix de ple amb l'ús estacional del parc. El lloguer turístic està subjecte a una normativa autonòmica i municipal que ha canviat diverses vegades i les condicions difereixen segons el tipus d'habitatge; convé confirmar-la per a l'immoble concret abans de comptar amb aquests ingressos.

Encaixa amb qui busca el Migjorn menorquí sense urbanització al voltant: platges àmplies, barrancs i un poble petit que no viu de l'estiu. Funciona bé per a residència permanent de perfil tranquil i per a segona residència de platja en un entorn poc construït, i és de les zones de l'illa on la relació entre el que es paga i el que es té al voltant resulta més favorable.

Convé valorar, en canvi, el limitat dels serveis i la necessitat de sortir del municipi per gairebé tot el que no sigui quotidià, la dependència completa del cotxe, l'hivern tancat de Sant Tomàs, l'escassetat crònica d'oferta —que obliga a tenir paciència— i les restriccions d'edificació en rústic i en l'entorn del litoral, que són la raó que el terme segueixi com està.