Sant Joan de Labritja

El terme s'estén de costa a costa per la franja nord de l'illa, entre la badia de Portmany i la de Sant Vicent, i el recorre un relleu de serres baixes cobertes de pinar que cau al mar en penya-segats. Bona part d'aquest territori està dins de l'àrea natural protegida que agrupa el nord d'Eivissa, cosa que explica que gairebé no hi hagi urbanitzacions i que l'edificació es concentri en els nuclis històrics i en cases disperses pel camp.

La petjada del poblament tradicional ibicenc es veu aquí millor que en cap altre lloc de l'illa: cases payeses encalades de volums cúbics, pous, forns i les esglésies fortificades que donaven refugi a la parròquia. La de Sant Miquel de Balansat, sobre un turó, és una de les més reconeixibles, amb la seva capella pintada a l'oli. I a Balàfia, al costat de Sant Llorenç, es conserva un petit conjunt de cases amb torres de defensa que és un dels llocs més fotografiats de l'interior de l'illa. És un municipi on el rural no és decorat: continua sent l'estructura del territori.

El municipi s'organitza en quatre parròquies, i aquesta divisió continua sent la forma més útil d'entendre'l. Sant Joan de Labritja és la capital, un poble molt petit al voltant de la seva església encalada, amb els serveis administratius i el comerç bàsic. Sant Miquel de Balansat és el nucli més poblat del municipi i el que més vida diària concentra; d'ell depèn Port de Sant Miquel, una cala tancada amb hotels i apartaments, orientada a l'estiu. Sant Llorenç de Balàfia, a l'interior, és el més petit i el més tranquil dels quatre. Sant Vicent de sa Cala dóna nom a la badia del nord-est, on el nucli residencial de Cala Sant Vicent reuneix habitatge de segona residència davant del mar.

A l'extrem nord, Portinatx és el únic punt del municipi amb un desenvolupament turístic de cert tamany, amb diverses cales seguides, hotels i apartaments. La resta són cases de camp disperses, que és on està el producte més característic i també el més complicat de trobar. La diferència pràctica entre viure en un nucli o al camp és gran: canvia l'accés, els subministraments i la dependència del cotxe.

La vida diària és la d'un municipi rural amb població repartida. Hi ha comerç de proximitat, farmàcia, centre de salut i col·legi als nuclis principals, però l'oferta s'esgota aviat: per la compra gran, els instituts, les gestions i l'atenció hospitalària la referència és la ciutat d'Eivissa, on hi ha l'hospital de l'illa, o Sant Antoni de Portmany per al més immediat des de l'oest del terme.

L'estacionalitat és molt marcada. A l'estiu la població es multiplica, els nuclis costers funcionen a ple rendiment i les carreteres estretes es noten; a l'hivern tanca bona part de la restauració i dels allotjaments, i el municipi queda molt tranquil. Per residir tot l'any convé comptar amb això: és el lloc d'Eivissa on més es nota la diferència entre temporada i temporada baixa, i on menys coses hi ha obertes al gener.

És el apartat fort del municipi. La costa nord alterna penya-segats amb cales petites, moltes d'elles d'accés complicat i sense edificació: Benirràs, coneguda pels seus capvespres, Cala Xarraca, Cala d'en Serra, S'Illot des Renclí o la pròpia ensenada de Cala Sant Vicent. Davant de Port de Sant Miquel es pot visitar la Cova de Can Marçà, una cova acondicionada en el penya-segat. A l'extrem septentrional, el far des Moscarter assenyala la punta de Portinatx.

Terra endins, el pinar i els camins rurals permeten caminar i pedalejar fora de temporada, i els mercadets i les festes de parròquia marquen el calendari local. La protecció del nord de l'illa és el que ha mantingut aquest paisatge, i és també el que limita el que es pot construir en ell: les dues coses van juntes.

El municipi es recorre per carreteres de muntanya que surten de la ciutat d'Eivissa i de Sant Antoni cap al nord i es ramifiquen cap a cada parròquia i cada cala. Són traçats estrets i amb corbes, i els últims trams fins a algunes cales són d'un sol carril. El cotxe és imprescindible: el transport públic connecta els nuclis principals amb la ciutat i amb Sant Antoni, però amb freqüències pensades per a l'estiu i escasses la resta de l'any.

L'aeroport està al terme de Sant Josep de sa Talaia, a l'altre extrem de l'illa, i el port de la ciutat d'Eivissa és la sortida per mar. Des del nord, qualsevol dels dos suposa un trajecte llarg per a l'escala de l'illa. Convé mesurar aquest temps abans de decidir, sobretot si s'ha de fer diàriament.

Predominen dos productes molt diferents. D'una banda, la casa de camp —des de la casa payesa tradicional, amb murs gruixuts i volums afegits, fins a la villa de construcció recent amb piscina i terreny—, que és el que defineix el mercat del municipi i el que concentra els trams alts. D'altra banda, l'apartament dels nuclis costers, sobretot a Port de Sant Miquel, Cala Sant Vicent i Portinatx, amb un ús majoritàriament estacional.

Als pobles de l'interior hi ha casa de poble, en volum molt reduït. L'obra nova és escassa i està molt condicionada per la protecció del sòl rústic, que al nord d'Eivissa és més restrictiva que a la resta de l'illa. Convé verificar cas per cas què permet la normativa abans de comprar amb la idea de reformar, ampliar o construir: les condicions d'edificació en rústic, les llicències i els requisits de subministraments i accés són el punt que més es subestima aquí.

És un mercat de poc volum i de rotació lenta. El que es publica són sobretot cases i finques al camp, amb terreny, i apartaments als nuclis de costa; el producte urbà de poble gairebé no existeix. La demanda és molt internacional i busca exactament el que ofereix el municipi: aïllament, vistes i entorn protegit, de manera que les propietats amb aquestes tres coses es mouen en un rang de preu alt encara que l'oferta total sigui mínima. Que en un moment donat hi hagi poc o res publicat al portal no indica falta d'interès, sinó que aquí es ven poc.

El lloguer residencial de llarga durada és escàs i molt competitiu, com a tota l'illa, i a més competeix amb l'ús estacional de bona part del parc. El lloguer turístic està subjecte a una normativa autonòmica i municipal que ha canviat diverses vegades i que convé confirmar abans de comptar amb ella, sobretot en habitatge situat en sòl rústic.

Encaixa amb qui busca camp, silenci i costa poc edificada a Eivissa, i accepta que la contrapartida sigui dependre del cotxe i dels serveis de la ciutat. És el municipi de l'illa més indicat per a segona residència amb terreny, per a qui teletreballa i valora l'entorn per sobre de la proximitat, i per a qui vol l'Eivissa rural i no la dels nuclis grans.

Convé valorar, en canvi, la distància a l'aeroport i a l'hospital, l'escassetat de serveis fora de temporada, l'estat i l'amplada dels accessos a moltes propietats, els subministraments al camp —aigua, sanejament i electricitat no es donen per fets—, el marc de protecció del sòl rústic i el que permet, i la diferència real entre el municipi a l'agost i al gener. Si aquesta diferència no molesta, hi ha poc a Eivissa que se li assembli.