Eivissa

Eivissa és la capital d'Eivissa i el terme més urbà de les Pitiüses: una ciutat emmurallada sobre un promontori al costat del port, amb barris que baixen fins al mar i un eixample que concentra els serveis de tota l'illa. És també el terme més petit d'Eivissa en extensió i el més dens, cosa que condiciona completament el seu mercat: aquí es compra ciutat —pis, àtic, casa al casc— i no finca amb terreny. Per a qui busca habitatge, la capital ofereix alguna cosa que la resta de l'illa no té: vida urbana els dotze mesos, tots els serveis al costat i la possibilitat de viure sense cotxe. A canvi, és un dels mercats més tensionats d'Espanya.

El terme és compacte i s'organitza al voltant del port natural que explica la ciutat. A dalt, Dalt Vila, el recinte emmurallat renaixentista amb la catedral, el castell i els carrers en pendent, inscrit per la UNESCO a la Llista del Patrimoni Mundial juntament amb la necròpoli fenici-púnica del Puig des Molins i altres elements del conjunt "Eivissa, biodiversitat i cultura". A als seus peus, el port i els barris mariners; darrere, l'eixample del segle XX i els barris residencials que han anat creixent cap a l'interior. La ciutat porta mil·lenis sent escala del Mediterrani —fenicis, púnics, romans, la conquesta catalana— i aquesta acumulació es veu a les muralles, en l'urbanisme i en el patrimoni arqueològic, que és dels més importants de les illes. Avui és, a més, el centre administratiu, comercial, sanitari i portuari d'Eivissa.

El terme és una ciutat, així que aquí "zones" significa barris. Dalt Vila és el casc antic dins de la muralla: cases amb molt de caràcter, carrers peatonals en pendent i un parc d'habitatge molt limitat i protegit. La Marina i l'entorn del port reuneixen edificis antics al costat de l'aigua, amb molta activitat. L'eixample i els barris centrals —l'entorn de Vara de Rey, Es Pratet, Es Viver, Cas Serres— concentren l'habitatge urbà, els serveis i el comerç del dia a dia. Talamanca, a l'altre costat del port, és una zona residencial al costat d'una platja, d'ambient més tranquil; Ses Figueretes és el front marítim més urbà, de passeig i edificis amb vistes; i la zona de Marina Botafoc, al costat del port esportiu, és la més orientada al segment alt. Cap a l'interior queden barris residencials i els darrers bols de sòl. La diferència principal entre barris és el tipus d'edifici, la proximitat al mar i el grau de centralitat, més que l'ambient.

És el punt fort del municipi i el motiu pel qual molts residents escullen viure aquí i no al camp. Eivissa reuneix els serveis de referència de tota l'illa: hospital, administració, instituts, comerç de tot tipus, mercats, oferta cultural i el port amb les connexions marítimes. Té vida urbana els dotze mesos, amb una estacionalitat real però molt menys brusca que la dels nuclis costaners de la resta de l'illa, i és l'únic lloc d'Eivissa on es pot viure còmodament sense cotxe: a peu o en autobús es resol gairebé tot. La contrapartida és la pròpia d'una ciutat petita molt demandada: trànsit i aparcament difícils al centre i en temporada, soroll a les zones més actives i molta pressió sobre l'habitatge. Per a famílies i residents permanents, és l'opció més pràctica de l'illa.

La ciutat té mar dins: les platges urbanes de Talamanca i Ses Figueretes estan a un passeig del centre, amb els seus passeigs marítims, i el port estructura la vida social i la nàutica, amb amarres i connexions a Formentera i a la península. En l'àmbit cultural, el pes és alt per la mida del municipi: el conjunt emmurallat de Dalt Vila, la catedral i el castell, els museus arqueològics lligats al llegat púnic i la necròpoli del Puig des Molins, més una programació de festivals, concerts i fires repartida al llarg de l'any. L'entorn natural de les salines i el sud de l'illa queda al costat, ja en terme veí. És un municipi per a qui vol ciutat, mar i patrimoni al mateix lloc, amb l'oferta d'oci més àmplia i més continuada de les Pitiüses.

Eivissa és el nucli de comunicacions de l'illa. El port concentra les línies marítimes amb la península i amb Formentera, l'aeroport queda molt a prop —ja en el terme veí— i les carreteres principals d'Eivissa surten de la ciutat en abanico cap a Sant Antoni, Santa Eulària i el sud. Dins del municipi, l'autobús urbà i les distàncies curtes permeten moure's sense cotxe, cosa que és una excepció a l'illa. El punt dèbil és la circulació i l'aparcament: el centre i Dalt Vila tenen carrers estrets, zones peatonals i places escasses, i en temporada alta la pressió és alta. Al comprar al casc o a l'eixample convé mirar amb atenció si l'habitatge té plaça d'aparcament, perquè canvia molt el dia a dia.

El producte és urbà, i això ho separa de la resta d'Eivissa. Dominen el pis i l'àtic —a l'eixample, als barris centrals i al front marítim, molts amb vistes al port o al mar— i apareixen cases de poble i edificis singulars a Dalt Vila i La Marina, amb molt de caràcter i amb els condicionants d'un entorn protegit. A Talamanca i a la zona del port esportiu hi ha habitatges i apartaments de gamma alta, i als barris de l'interior, unifamiliars i adossats més orientats a residents permanents. No hi ha gairebé finques ni grans parcel·les: per això estan els municipis veïns. El sòl disponible és molt escàs, així que l'obra nova és limitada i el mercat es mou en segona mà, rehabilitació i reforma. Reformar a Dalt Vila té regles pròpies.

És un mercat petit en superfície i gran en demanda, cosa que el converteix en un dels més tensionats d'Espanya. Conviuen el comprador local i de residència permanent, l'inversor i el comprador internacional de segona residència, tots sobre un parc d'habitatge molt limitat i amb molt poc sòl on créixer. Els preus són alts a tota la ciutat, amb els trams més elevats al front marítim, l'entorn del port esportiu i els habitatges amb caràcter de Dalt Vila. El lloguer residencial de llarga durada és el punt més crític: l'oferta és escassa i es mou molt ràpidament, amb molta competència per cada habitatge i amb la pressió afegida de la demanda de temporada. Qui busqui aquí farà bé de comptar amb temps, amb alternatives als municipis veïns i amb decisió ràpida quan aparegui alguna cosa.

Eivissa encaixa especialment amb qui vol vida urbana tot l'any a Eivissa, amb residents permanents i famílies que necessiten serveis i transport a mà, amb qui prefereix no dependre del cotxe, i amb compradors de segona residència que busquen pis o àtic amb vistes al mar o casa amb caràcter al casc antic. Convé valorar, en canvi, el nivell de preus i l'escassetat d'oferta —és el factor que més condiciona qualsevol cerca aquí—, la dificultat d'aparcar i la circulació al centre, el soroll i l'afluència a les zones més actives i en temporada alta, el fet que no és el municipi per a qui busca camp, terreny o finca i que les cases del casc antic exigeixen reformes amb condicionants. Per a qui vol ciutat, és l'única opció real de l'illa.