Santa Eulària des Riu

Santa Eulària des Riu ocupa la meitat est d'Eivissa i és el municipi més residencial de l'illa: el que més s'assembla a un lloc per viure tot l'any i no només per passar l'estiu. Reuneix una vila amb passeig i port esportiu, pobles d'interior amb església encalada i mercat, cales i platges de diferent mida, i un entorn rural de cases payeses i camps que encara es treballen. Aquesta combinació —serveis, famílies, camp i mar— ha fet de Santa Eulària la destinació preferida de bona part de qui s'instal·la a Eivissa de forma permanent, i el seu mercat reflecteix això: menys centrat en el producte espectacular i més en la casa en la qual es viu.

El terme és ampli i variat, amb una costa llarga de badies i cales i un interior de turons suaus, pinedes i camps d'ametllers i garrovers. El seu símbol és el Puig de Missa, l'església fortificada encalada sobre un turó al costat de la vila, que resumeix bé l'arquitectura tradicional de l'illa: volums blancs, murs gruixuts i el defensiu convertit en paisatge. La vila de Santa Eulària va créixer des d'allà cap al mar i avui té un passeig marítim, un port esportiu i un centre amb comerç i vida pròpia. Al voltant, els pobles de l'interior —cada un nascut al voltant de la seva església— conserven el caràcter payès, i el nom del municipi recorda el curs d'aigua que el travessa, un dels pocs de les Pitiüses. És el municipi d'Eivissa amb més equilibri entre vida local i activitat turística.

Santa Eulària és un municipi de molts nuclis, i aquí triar zona canvia força el dia a dia. Santa Eulària vila és el centre urbà i de serveis, amb passeig, port i vida tot l'any; és l'opció més pràctica per residir. Jesús, enganxat a la capital de l'illa, funciona gairebé com una extensió residencial d'Eivissa i és molt demandat per la seva proximitat a la ciutat. Santa Gertrudis de Fruitera, al centre de l'illa, és un poble d'interior amb molt de tiró i preus alts; Sant Carles de Peralta, al nord, conserva un ambient més rural i tranquil. A la costa, Cala Llonga és un nucli residencial i vacacional en una badia tancada; Es Canar, S'Argamassa, Cala Pada i Es Figueral són zones de platja amb oferta d'apartaments i vil·les. Al voltant, el camp amb cases payeses, vil·les i finques, que és on hi ha el producte més exclusiu. L'interior i la vila viuen tot l'any; els nuclis de platja són més estacionals.

És l'argument principal del municipi. Santa Eulària està ben dotada del que fa falta per viure: centres educatius, centre de salut, comerç variat, mercats, instal·lacions esportives i serveis municipals, amb la vila com a capçalera i els pobles de l'interior mantenint comerç de proximitat i vida local. Té una comunitat estable de residents permanents amb molt pes de famílies, i una estacionalitat menys brusca que la d'altres zones de l'illa: la vila no tanca a l'hivern. Per al que no està aquí —hospital, administració de l'illa, port de grans línies— la capital queda a prop. El punt de tensió no són els serveis, és l'habitatge: la demanda de resident permanent és molt superior a el que el municipi pot oferir.

La costa és llarga i molt variada: badies obertes amb passeig, cales petites entre pins, platges familiars de sorra i trams de roca, amb el port esportiu de la vila com a base nàutica. L'interior aporta l'altre costat: camins rurals, turons amb mirador, pinedes i camps, amb rutes a peu i en bici que no exigeixen muntanya. En l'àmbit cultural, el conjunt del Puig de Missa és la referència, amb la seva església fortificada i el nucli de cases que l'envolta; a això s'hi sumen l'arquitectura payesa repartida pel terme, les esglésies encalades dels pobles de l'interior, els mercats artesanals —una tradició molt arrelada en aquesta part de l'illa— i una programació de festes i concerts que s'estén durant l'any. És un municipi pensat per a la vida a l'aire lliure més que per a l'oci nocturn.

Santa Eulària està ben connectada amb la capital per la carretera principal de l'est de l'illa, un trajecte curt que fa viable viure aquí i treballar a Eivissa; de fet Jesús és pràcticament continu amb la ciutat. L'aeroport queda a l'altre costat de l'illa, en el municipi del sud, amb un accés còmode per carretera. Cap al nord i cap a l'interior, les carreteres són secundàries i més lentes, i els nuclis estan dispersos. Dins del municipi, el cotxe és molt recomanable: de l'interior a la costa o entre pobles hi ha distàncies reals i el transport públic connecta sobretot la vila i els nuclis principals, amb millor freqüència en temporada. A l'estiu, el trànsit a la carretera de la capital i l'aparcament als nuclis de platja són el punt dèbil.

L'oferta és la més orientada a viure tot l'any de tota Eivissa. A la vila i a Jesús predominen el pis i el adossat, a més d'unifamiliars a les zones residencials; és el producte que busca la família que s'instal·la a l'illa. Als pobles de l'interior, cases de poble i vil·les amb parcel·la, amb Santa Gertrudis en el tram alt. A la costa, apartaments a prop de la platja i vil·les a les vessants, moltes amb vistes al mar. I al camp, cases payeses rehabilitades i finques amb terreny, el segment més exclusiu i més escàs del municipi. L'obra nova existeix però és limitada, i bona part del mercat es mou en segona mà, rehabilitació i reforma. La forquilla és àmplia, encara que el sòl del municipi tira de tots els preus cap amunt.

Aquí conviuen dues demandes que en la resta de l'illa apareixen més separades: la del resident permanent —famílies, gent que treballa a Eivissa tot l'any— i la del comprador internacional de segona residència, atret per la casa payesa, la vila amb vistes o el poble d'interior. Aquesta primera demanda és la que dóna al municipi el seu caràcter i la que explica que el producte més buscat no sigui sempre el més car, sinó l'adossat o la unifamiliar a la vila o a Jesús. Els trams alts estan al camp, a les vil·les amb vistes al mar i als pobles d'interior més demandats. El lloguer residencial de llarga durada és, com a tota l'illa, el capítol més difícil: oferta molt escassa, molta competència i pressió de la demanda de temporada. Convé buscar amb temps i amb flexibilitat de zona.

Santa Eulària encaixa especialment amb qui vol viure a Eivissa tot l'any: famílies, residents permanents i qui treballa a la capital i prefereix no viure-hi. També amb qui busca casa payesa o vila al camp, amb qui vol un poble d'interior amb vida i amb perfils de segona residència que prefereixen tranquil·litat a ambient nocturn. Convé valorar, en canvi, el nivell de preus —que en aquest municipi no és baix en cap zona—, l'escassetat d'oferta tant en compra com en lloguer, la dependència del cotxe per la dispersió dels nuclis, el trànsit en temporada en l'eix amb la capital, l'estacionalitat dels nuclis de platja davant de la vila i l'interior, i la distància a l'aeroport, que està a l'altre extrem de l'illa. És el municipi més equilibrat d'Eivissa per a qui ve a quedar-se.