Playa de Muro

Platja de Muro és la platja més extensa de Mallorca: sis quilòmetres d'arena blanca i fina a la badia d'Alcúdia, amb una aigua tan poc profunda que es pot caminar un bon tros mar endins sense que arribi a la cintura. És la platja familiar per excel·lència de l'illa, i també la més difícil de resumir: en els seus sis quilòmetres hi caben una zona hotelera amb tot resolt, un sistema dunar protegit sense ni un sol edifici, i un poblat de cent quaranta casetes aixecades damunt l'arena. I al darrere, s'Albufera, la zona humida més important de les Balears.

Arena blanca i molt fina, entre vint-i-cinc i quaranta metres d'amplada, dunes en bona part del recorregut i bandera blava. Però el que de debò la defineix és com entra l'aigua: tan a poc a poc que és, amb diferència, la platja de referència per a qui hi va amb infants. Es divideix en quatre sectors que amb prou feines s'assemblen entre ells. El Sector 1 i el Sector 2 són la part urbanitzada, amb hotels en primera línia, xiringuitos, restauració i escoles d'esports aquàtics. Es Comú és just el contrari: vuitanta hectàrees de dunes i pinar sense ni un sol edifici. I ses Casetes des Capellans és un cas a part, que mereix el seu propi paràgraf.

Aquí no hi ha lletra petita, i s'agraeix: s'hi arriba en cotxe i s'hi aparca gratis. Des de Palma són uns quaranta-cinc minuts per la Ma-13. Als sectors urbanitzats i a ses Casetes des Capellans hi ha aparcament lliure vora hotels i restaurants, i sol haver-hi lloc; l'esplanada del Pont dels Anglesos és gran, també gratuïta, i deixa a dos minuts d'un dels millors trams. L'única excepció és es Comú: per ser el sector protegit, l'aparcament és limitat i al juliol i a l'agost convé arribar abans de les deu. Comparada amb es Trenc, on tot és de pagament, o amb Formentor, on a l'estiu directament no s'hi pot entrar en cotxe, Muro és la platja fàcil de l'illa.

Muro no ven solitud i fa bé de no fingir-ho: és una platja turística, amb hotels al davant i tot a l'abast. Però té dues raresses que la salven de ser una platja de fullet. La primera és es Comú: un cordó de dunes de vuitanta hectàrees que forma part del Parc Natural de s'Albufera i està declarat Àrea Natural d'Especial Interès — és la barrera d'arena que separa l'aigua dolça de la zona humida de l'aigua salada de la mar, i allà no hi ha res ni n'hi haurà. La segona és ses Casetes des Capellans: cent quaranta casetes aixecades literalment damunt l'arena, amb carrers d'arena, nascudes d'una caseta dels senyors de Son Santmartí que els capellans de Muro feien servir per estiuejar. D'aquí el nom. Avui s'hereten de generació en generació i continuen sent l'estiu de les famílies de la zona, no un producte per al visitant.

Muro sosté un mercat sencer. La zona viu del lloguer vacacional i d'un turista centreeuropeu que torna cada any, i la raó és exactament aquesta aigua que no cobreix: una família amb infants petits tria aquí i repeteix. Però l'argument de fons per a qui compra és el que hi ha al darrere. La majoria de platges turístiques de Mallorca tenen hotels al davant i més hotels al darrere; aquí, passada la primera línia, s'obren dues mil hectàrees de parc natural. S'Albufera, declarada el 1988, és la zona humida més important de les Balears: tres-centes tres espècies d'ocells censades, dos terços de totes les que hi ha a les illes. I això no s'edifica mai. Vol dir que aquesta zona no pot créixer terra endins: està encaixada entre la mar i la zona humida, i el que hi ha és el que hi haurà. Una platja turística amb un parc natural per veí i un topall de creixement posat per llei és una combinació rara — i és el que explica que aquí el producte aguanti.