Cala Mesquida

Cala Mesquida és la platja del vent i de l'arena. A l'extrem nord-est de l'illa, oberta de bat a bat al canal de Menorca i sense cap que la resguardi, és l'arenal on rompen les ones quan a la resta de Mallorca la mar és plana — i on s'aixeca el sistema dunar més gran de l'illa, i un dels més ben conservats.

Tres-cents metres d'arena blanca i fina, amb uns cent trenta d'amplada, en una cala oberta al nord. Però el que la fa única no és l'arenal: és el que hi ha al darrere. Un sistema de dunes poblat de pinar i llentiscle, coronat per es Munt Gros, que no s'assembla a res més a Mallorca. I com que cap elevació la protegeix, aquí gairebé sempre corre el vent i gairebé sempre hi ha ones — una cosa raríssima a la Mediterrània balear, on n'hi ha prou que la mar vingui del nord perquè Mesquida rompi. Per això és la platja de referència dels surfistes i windsurfistes de l'illa. I per això mateix, quan aquí només hi havia veles, aquest tram de costa es va endur més d'un naufragi.

Sense complicacions. Des de Capdepera s'hi arriba en cotxe per carreteres locals ben senyalitzades, i a l'estiu funciona la línia 422 d'autobús, de maig a setembre, amb parada a menys de dos-cents metres de l'arena. L'aparcament vora la platja és gratuït, però és petit i s'omple aviat; n'hi ha un altre, també gratuït, a dos-cents metres, cinc minuts caminant. Ni pagament, ni restriccions d'accés, ni llançadora. En això Cala Mesquida és de les fàcils.

Té serveis, però no sensació d'urbanització: al darrere hi ha un nucli petit, no una muralla d'hotels. L'ambient el marquen el vent i la gent que porta el surf, i això li dona un aire més jove i menys de para-sol que el d'altres platges del nord-est. Aquestes dunes estan declarades Àrea Natural d'Especial Interès des del 1991 —juntament amb Cala Agulla i Cala Moltó— i protegides com a hàbitat prioritari europeu. Són de les més ben conservades de l'illa, però també de les més fràgils: la pressió del pas de gent damunt la duna és un problema real, i la seva cura depèn d'una passarel·la i uns captadors d'arena que han passat anys sense el manteniment que necessiten. Quan aquesta infraestructura funciona, la duna es recupera: la restauració del 2009 va revertir l'erosió en menys de deu anys.

Cala Mesquida és el pulmó del nord-est. Capdepera i Cala Rajada són a un pas, en una comarca que es va lliurar de l'escala de la badia de Palma i que conserva poble de veritat —amb el seu castell, el seu carrer i la seva vida d'hivern— a més de costa. I l'argument per a qui compra és el mateix que a Formentor, i per la mateixa llei: la declaració del 1991 blinda Cala Mesquida, Cala Agulla i Cala Moltó, i en una Àrea Natural d'Especial Interès no s'aixeca habitatge nou. Tres cales seguides que no es poden edificar és un cinturó difícil de trobar en aquesta illa. El però també s'ha de dir: el vent aquí és caràcter, no anècdota, i hi ha dies en què el para-sol no aguanta. A canvi, tens una de les millors dunes de la Mediterrània com a veïna, i un tram de costa que per llei seguirà igual d'aquí a trenta anys.