Esporles

Esporles està a la falda de la Serra de Tramuntana, a molt poca distància de Palma, i aquesta combinació l'ha convertit en un dels pobles més demandats de l'interior de Mallorca per viure tot l'any. És un terme de muntanya —vall, torrent, bancals, cases de pedra— però amb la capital tan a prop que molta gent treballa allí i viu aquí, una cosa que cap altre poble de la serra aconsegueix amb aquesta comoditat. No hi ha costa ni urbanitzacions de platja. El que hi ha és un poble amb vida pròpia, serveis raonables, una comunitat estable i molt diversa, i un mercat tensionat: la demanda de resident permanent és clarament superior a l'oferta, i això es nota en els preus.

El terme ocupa un vall de la Tramuntana sud, amb el poble assentat al llarg del torrent que l'atravessa i les vessants de bancals i olivars pujant a ambdós costats fins a l'encinar. L'arquitectura és la de la serra: cases de pedra, carrers estrets, algunes amb escales, i una trama que segueix el curs de l'aigua. Esporles va tenir activitat tèxtil en el seu dia, aprofitant aquest torrent, i conserva d'aquella època part de la seva fisonomia. Al terme hi ha a més una antiga possessió convertida en museu etnogràfic, un dels llocs que millor expliquen com era la vida rural mallorquina, i que és l'element visitable més conegut del municipi. El paisatge de bancals de pedra seca, olivars i camins empedrats forma part del conjunt de la Serra de Tramuntana reconegut per la UNESCO com a paisatge cultural.

Esporles és, essencialment, un poble i el seu vall. El poble concentra gairebé tota la vivenda: el casc antic de cases de pedra entre mitgeres, al llarg del torrent, i els eixamples a les vessants, on apareixen habitatges unifamiliars amb jardí, millor accés en cotxe i vistes al vall. Hi ha a més algunes zones residencials de baixa densitat a la falda, de cases amb parcel·la, molt apreciades i escasses. I al voltant, el sòl rústic amb finques, olivars en bancals i cases de camp, el producte amb més terreny i més caràcter. No hi ha nuclis costers ni urbanitzacions de platja. L'elecció aquí és entre casc antic, vessant i camp, i canvia força tant el preu com la pràctica del dia a dia.

És la raó principal per la qual Esporles és tan demandat. El poble té comerç de proximitat variat, mercat, centres educatius, centre de salut, instal·lacions esportives, serveis municipals i una vida social i cultural pròpia molt activa per la seva mida, amb una comunitat estable que viu aquí tot l'any. No hi ha estacionalitat turística apreciable: el poble és el mateix al gener que a l'agost, que és exactament el contrari del que passa a la costa. I el que no està aquí es resol a Palma, que queda molt a prop, sense que el desplaçament sigui una expedició. Aquesta suma —poble de muntanya amb vida real i capital a la volta— és poc freqüent a Mallorca i explica per què es busca tant.

Esporles no té mar, però està dins de la Serra de Tramuntana, i això li dóna un entorn de primer ordre: camins empedrats, bancals, encinares i torrents, amb accés directe a la xarxa de senders de la serra i rutes que pugen des del propi poble. El cicloturisme és intens, perquè el municipi està a les carreteres de muntanya que surten de Palma cap a Valldemossa i Banyalbufar. En l'àmbit cultural, el museu etnogràfic del terme és la visita de referència, i el poble manté una programació de festes, fires i activitat associativa notable, amb molta participació. La costa queda a un trajecte curt: Palma i la seva badia per un costat, i la costa de la Tramuntana —Banyalbufar, el Port des Canonge— per l'altre, encara que per carreteres de muntanya.

Esporles té la millor relació entre serra i ciutat de tot l'interior de la Tramuntana: una carretera curta i directa l'uneix amb Palma, cosa que el fa perfectament viable per a qui treballa a la capital, i des del poble surten les carreteres de muntanya cap a Banyalbufar i Valldemossa, molt més lentes però molt boniques. L'aeroport queda a l'altre costat de Palma, a un trajecte raonable. No hi ha tren. Dins del municipi, el casc es recorre a peu, encara que amb pujades i escales en alguns trams, i el cotxe és molt recomanable si es viu a la vessant o al camp. L'aparcament al casc antic és el punt dèbil: carrers estrets, poques places i moltes cases antigues sense garatge.

L'oferta és curta i molt demandada. Al casc predominen les cases de poble de pedra, de diverses plantes, amb pati o terrassa i sovint per reformar, amb els condicionants propis d'intervenir en un casc antic de la serra. Als eixamples i la vessant, habitatges unifamiliars i xalets amb jardí i vistes al vall, que és el més pràctic per viure tot l'any i el que més ràpid es ven. Hi ha algun pis, però és minoritari. I al camp, finques i cases de camp amb olivar i bancals, el producte més exclusiu i més escàs del terme. L'obra nova és molt limitada, pel tamany del vall i per la protecció del paisatge, de manera que el mercat es mou gairebé completament en segona mà, rehabilitació i reforma.

Esporles és un dels mercats més tensionats de l'interior de Mallorca, i per una raó diferent a la de la costa: aquí la pressió no ve del turisme ni de la segona residència, sinó de la demanda de resident permanent. Famílies i professionals que treballen a Palma i volen viure en un poble de la serra amb serveis competeixen per un parc d'habitatge que gairebé no creix, i això ha empès els preus força per sobre del que correspondria a un municipi de l'interior sense costa. A aquesta demanda s'hi suma el comprador internacional interessat en la casa de pedra i en la finca amb bancals. El lloguer residencial de llarga durada és molt escàs i es mou ràpidament: és, probablement, el capítol més difícil del municipi, i qui busqui lloguer farà bé a comptar amb temps i amb alternatives.

Esporles encaixa especialment amb qui vol viure a la Serra de Tramuntana treballant a Palma, amb famílies i residents permanents que busquen poble amb serveis i vida els dotze mesos, amb qui vol casa de pedra amb caràcter o unifamiliar amb vistes al vall, amb qui busca finca amb olivar, i amb aficionats al senderisme i al ciclisme. Convé valorar, en canvi, el nivell de preus, que és alt per a un municipi de l'interior i és el principal filtre, l'escassetat d'oferta, tant en compra com —sobretot— en lloguer, que no hi ha mar i que la platja està a una estona en cotxe, l'aparcament en un casc antic estret i en pendent, el cost i els condicionants de reformar en pedra i en paisatge protegit, i un clima de vall de muntanya més fresc i humit que el de la costa, amb menys hores de sol a l'hivern. Per a qui encaixi, hi ha poques alternatives equivalents a l'illa.