Es Trenc

Es Trenc és la platja verge més emblemàtica de Mallorca: quilòmetres d'arena clara i aigua turquesa al sud de l'illa, sense ni un sol edifici en primera línia. Protegida com a parc natural des del 2017, és una raresa en una illa que va construir gairebé tot el seu litoral — i aquesta mateixa raresa és el que l'ha convertida en icona i, cada estiu, en un problema de massificació.

Un arenal obert i llarg entre Campos i ses Salines, d'arena fina i clara i aigua poc profunda, d'aquell turquesa que explica la comparació —ja cansada, però certera— amb el Carib. El que la distingeix no és només l'arena: al darrere s'estén un cordó de dunes amb vegetació adaptada a la sal i, més enllà, el Salobrar de Campos, la segona zona humida més important de l'illa després de s'Albufera, amb salines en actiu i més de dues-centes espècies d'ocells, flamencs inclosos. No hi ha passeig marítim, ni blocs, ni hotels: l'horitzó és duna i pinar.

Aquí hi ha la lletra petita, i convé conèixer-la. S'hi entra per sa Ràpita, ses Covetes, la Colònia de Sant Jordi o l'aparcament de ses Arenes, i tots són de pagament: no hi ha aparcament gratuït. Ses Covetes ronda les 500 places; ses Arenes, unes 1.500. Aparcar a camins o pinars està prohibit i se sanciona, perquè és parc natural. Al juliol i a l'agost els aparcaments s'omplen a mig matí, així que qui no matina acaba fent voltes o caminant un bon tros. Fora de temporada, res d'això és un problema.

És una platja verge de veritat, amb el que això té de bo i de dolent. Hi ha xiringuitos als accessos, però ni passeig amb terrasses ni la infraestructura d'una platja urbana, i el nudisme es practica amb naturalitat en alguns trams. Convé ser honest amb la massificació: en ple agost alguns trams apleguen més gent que moltes platges urbanes, i no és estrany que l'arribada de posidònia —aquelles "algues" que en realitat protegeixen l'arenal— desllueixi la postal. Maig, juny i la segona quinzena de setembre són una altra història: llavors es Trenc sí que és exactament el que promet.

Es Trenc defineix el caràcter del sud de Mallorca. Campos, ses Salines, sa Ràpita i la Colònia de Sant Jordi viuen a la seva ombra: una zona més rural i reposada que el sud-oest, de finques i poble d'interior, amb un litoral que no es pot edificar. I aquí hi ha la clau per a qui compra: comprar prop d'es Trenc és comprar vora un paisatge que, per llei, seguirà igual d'aquí a vint anys. El peatge arriba a l'estiu, quan es comparteix carretera i aparcament amb mitja illa. Per a qui cerca viure-hi tot l'any, o gaudir de la temporada baixa, el tracte surt molt a compte.